This is a reproduction of a library booR that vvas digitized by Google as part of an ongoing effort to preserve the information in booRs and mate it universally accessible.

Google boors

https://booRhs.google.com

This is a reproduction of a library booR that vvas digitized by Google as part of an ongoing effort to preserve the information in booRs and mate it universally accessible.

Google boors

https://booRhs.google.com

Digitized by (Google

t4

Digitized by Google

ELS NOSTRES CLÀSSICS -X

OBRES MENORS

Es propietat Drets reservats i garantits

ATENES, A G.- Provença, 157 - BARCELONA

BERNAT METGE

ANSELM TURMEDA

OBRES MENORS

Text, introducció, notes i glossari

per Marçal Olivar

EES NOÚSTRES CLAdLCQCIOE Barcelona

1927

9

Digitized by Google

S Pa not LpccelÓ sl

22 -b£

LA U32 7

INTRODUCCIÓ

A excepció de dues obres anònimes, el Diàleg d'En Buc ab son cavall £ el Llibre de tres — 1, tal vegada, d'algun conte versificat, com ara el Llibre de Fra Bernat, de Francesc de la Via, el Plany del cavaller Materó, el Testament d'En Serradell de Vic, més aviat poesies de sàtira anti-monàstica — hom pot dir que tot el que la nostra literatura medieval produí en el camp de l'escepticisme és con- tingut en les obres de Bernat Metge i d'An- selm T'urmeda. L'afinitat de temperament que lligà aquests dos contemporanis 4 la tn- tenció eminentment personalista de llurs composicions — escrites, en realitat, "en de- fensa pròpia" — estableixen entre ells una connexió prou evident per a deixar deguda- ment justificada la publicació conjunta d'o- bres tan diferents com la Història de Valter e Griselda 1 les Cobles de la divisió del regne de Mallorques.

6 Bernat Metge - Anselm Turmeda

—————

Amb aquest volum la coHecció Els Nos- tres Clàssics haurà reeditat tota la producció literària de Bernat Metge, si prescindim de la seva activitat epistolar com a secretari de la cancelleria règia — la qual fornirà mate- rial per a un altre volum — , del seu assaig de versió del poema De Vetula, de Richard de Fournival, i de l'inici de diàleg conservat en el ms. de la Biblioteca Nacional de Pa- ris, Obres inadequades a una coHecció de di- vulgació a causa de llur caràcter fragmen- tari. De Fra Anselm lT'urmeda — "en altra manera apellat AbdaHà" — publiquem, dei- xant per a més endavant l'edició del Llibre de l'Ase, les seves dues composicions poèti- ques.

Fet aquest advertiment preliminar, ens concretem a donar de cadascuna de les obres contingudes en el present volum, les notícies indispensables, per tal de facilitar la tasca als

lectors. de dE

De Bernat Metge bé podríem dir que tot el que no va escriure de la presó estant, ho va es- criure, almenys—com diu ell amb un subter- fugi elegant —, "per envejosos contra justí- cia maltractat". El cas és que la cronologia

Obres menors 7

de les seves obres datables coincideix exacta- ment amb la cronologia dels seus encausa- ments. En ordre al temps, la seva primera obra és el Llibre de Fortuna e Prudència (1381). Ell, que més tard havia d'ésser l'im- plantador a casa nostra de l'obra dels primers renaixentistes italians, en aquesta avinentesa s'inspirà, almenys tant com en la Consolatio Philosophiae de Boeci, en els poemes filosò- fico-narratius de França. Degut potser a què totes les obres d'aquest gènere s'assembien, són diversos els poemes que el Llibre de For- tuna e Prudència recorda: El Roman de Phi- losophie, de Simiumd de Freine, el Roman de Fauvel, de Gervais de Bus... (1). Les fonts que hom té per incontestables són, però, ultra Boeci, l'Anticlaudianus d'Alain de Lille 1 el Roman de la Rose (2). En Metge — a més de plagiador d'una traça extraordinària, per- fecte home de lletres — sabé replasmar sàvia- ment tots aquests elements, donant-los com a ropatge aquell llenguatge aprovençalat en ets

(1) Potser el Liber Fortunae, obra inèdita de la qual E. Gorra (Studi di crítica letteraria, Bologna, 1802, Pàgs. 54-64) dóna una recensió que no ens ha estat possible consultar.

(2) El senyor L. Nicolau d'Olvver ha posat gentil- ment a la nostra disposició els resultats de les seves investigacions fetes a base d'aquestes últimes obres.

8 Bernat Metge - Anselm Turmeda

1 uts de què van vestits la majoria de poemes narratius escrits a casa nostra — 1 al cap d'a- vall en català — durant el període literari que comprèn les darreries del segle catorgè 4 les primeries de la centúria segient (1).

(1) L'acció és descabdellada amb habilitat. Una matinada—el primer de maig de 1381—, En Metge es desperta amb un cobriment de cor que el força a anar a passejar-se 'a la riba del mar. Encontre amb un hom vell, tot despullat ", que porta un gros capell de cànem damunt del cap: en l'una mà cé un veire, en l'altra "un cantell de pà". El vell, després de pre- sentar-se-li com a simbol del menyspreu de les rique- ses terrenals, li prega de donar-li un "tabà" (ca- baç P) oblidat dins d'una barca en la qual ha arribat la nit abans. En Metge s'hi enfila. Heus ací que el vell vara l'embarcació, i ja tenim En Metge navegant per alta mar. Inquietud i consideracions filosòtiques d'En Metge. Arribada a una illa fantàstica: les ones: la cobreixen i la deixen a flor d'aigua, alternadament: el terrer, exhuberant tan bon punt les onades cessen, s'omple d'una flora contrària a l'ordre establert per la natura: els arbres fruiters aquí són eixorcs, i els eixorcs hi lleven fruit: mateixa tergiversació en els ocells que poblen aquesta vegetació. Dos " fiums" tra- vessen aquesta illa: l'un, d'aigua clara i fresca, deixa a En Metge una set insadollable: l'altre, d'aspecte repulsiu, calma la seva set així que n'ha tastat l'aigua. El castell de Fortuna. Aquesta s'apareix a En Mes- tre en forma d'una fembra monstruosa. Fortuna cs dóna a conèixer, i En Metge comença els seus planys contra ella. Aquesta és la part més humana de l'obra. Després d'una llarga discusió, Fortuna desapareix dei- xant En Metge ple de desolació. Aparició de Pru- dència acompanyada de les virtuts. Llarga discepta-

Obres menors 9

—————

Si en el Llibre de Fortuna e Prudència En Metge sequetx els corrents de la poesia nar- rativa francesa, en la Història de Valter e Griselda (1388) — traducció del Griselidis del Petrarca, versió, al seu torn, de la no- veHa continguda en la darrera jornada del Decameró — es mostra conreador o, si vo- leu, adaptador de la prosa classicitzant ttalia- na. De fet hom podria extendre aquesta constatació a tota la producció literària d'En Bernat Metge. Com a versificador, ell mai no s'apartà dels cànons del darrer perívde medieval, com a prosista pot ésser conside- rat amb qustícia Tel mostre primer renai xent". Aquella historieta, graciosament en- closa entre les dues lletres on l'autor es reco- mana aq Madona Isabel de Guimerà, és l'obra més pulcra que eixí de les mans d'aqueix cu- riós secretari retal.

Les altres dues obres de Bernat Metge

ció sobre la providència divina. En aquest passatge es manifesta — cautelosament i amb arguments manlle- vats, com en el Somni, —la posició escèptica d'En Metge. Aquest es dóna, finalment, per convençut. Prudència i les donzelles el recondueixen a la barca: En Metge hi puja i arriba feliçment a Barcelona, on, alliçonat per aquesta experiència, cuita a ficar-se a Casa seva abans que la gent mraliciosa s'adoni del seu sospitós passeig matinal.

Io Ò Bernat Metge - Anselm Turmeda

que auui publiquem: la Medecina — fins ara mmèdita — 4 el Sermó, en vista a llur contin- gut filosòfic, pesen tant, als nostres ulls, com totes les argumentacions de segona mà con- tingudes en el Somni. I és que Bernat Metge, en el fons, solament pot ésser tingut per un filòsof o un pensador en tant que tots els vi- vidors inteligents filosofen.

La primera d'aquestes dues composicions, escrita durant el seu tercer empresonament (1397-1398) i adreçada a Mossèn Bernat Margarit, és una mostra tal vegada única en les nostres lletres. Val a dir també que és purament una obra de circumstàncies, on certes negligències són, sinó escaients, al- menys excusables. Parlant des d'un punt de vista històrico-literari, és classificable dintre del gènere dels "lletovaris" — mena de re- media amoris medievalitzats —, dels quals és una paròdia.

Hom ignora la data en què fou escrit el Sermó. Hom ignora igualment fins a quin punt En Metge hi és un autor original. El metre en què fou escrit — la codolada — era l'adequat a les obres de caràcter burlesc o satíric.

Obres menors II

El Llibre de bons amonestaments 4 les Cobles de la divisió, les dues obres versifi- cades d'Anselm T'urmeda, foren escrites a Tunis l'any 1398, quan l'ex-frare mallorquí, onze anys després de la seva apostasia, havia devingut, sota la protecció d'Abu-Faris, ric 4 prestigiós in partibus infidelium. El primer d'aquests poemets, Si no fos per un bon nom- bre d'estrofes plenes d'una mordacitat tota personal, hom podria afirmar que és un plagi de la Dottrina dello Schiavo de Bari, obra dtaliana del segle XIII, de to moralitzador. Turmeda, però, no es concretà a tergiversar. en part, la intenció de l'original italià, sinó que catalanitzà, a més, la seva forma, subs- htuint el decasíRab en els tres primers versos de cada cobla i deixant el vers curt final sense rima. Aquesta forma mètrica tan nostra de- gué tenir bona part en l'extraordinària di- fusió del Llibre, el qual, posteriorment, con- vertit en llibre de lectura sense que hom hi fes gaires modificacions, aconseguí un nom- bre d'edicions fabulós.

Les Cobles foren escrites a instàncies d'"al- guns honrats mercaders de Mallorca". Aneu a saber, però, els veritables motius que guia- ven la ploma de llur autor, probablement la idea d'un retorn al seu país nadiu no hi

12 OO Bernat Metge - Anselm Turmeda

era del tot extranya. Això explicaria la des- mesurada extensió que hi temen l'anècdota 1 l'elogi personal. La part narrativa del poe- ma — evidentment influida per les obres de la matière de Bretagne — és una excelent mostra de l'estil poètic d'En Turmeda, flo- rejat 1 popularista alhora.

MARÇAL OLIVAR

BIBLIOGRAFIA

BERNAT METGE

Manuscrits. — HISTÒRIA DE VALTER EÉ GRI- SELDA: 4, Bibl. Universitària de Barcelona, 21- 1-23, B, Bibl. de Catalunya, 12, C, Bibl. Vda. Bonsoms, Valldemossa (Mallorca), que conté la versió cat. del Decameró. — SERMóÓ: 4 i B, Bibl. de Catalunya, 8 i 831. — MEDECINA : Bibl. de Ca- talunya, 831. — LLIBRE pE FORTUNA E PRUDÈNCIA: Bibl. de Catalunya, 8 i 831 (aquest darrer mo- més conté des del vers 120). — Edicions: His- TÒRIA DE VALTER E GRISELDA: a, M. Aguiló (en Cançoner de les obretes...) Barcelona, 1883. — b, A. Bulbena (juntament amb Lo Somni), Bar- celona, 1891: c i d, R. Miquel i Planas en His- iòries d'altre temps, I, Barcelona, 1905: i en Obres de Bernat Metge (Biblioteca Catalana), Barcelo- na, 1910. — Obres de consuita: M. Milà i Fon- tanals, Ressenya ...dels ant. poetes cat. (Obres com- pletes, 111), R. Miquel i Planas, Est. hist. 4 crit, sobre l'antiga novella cat. (Bibliofilia, I, cols. 287- 92), M. Olivar: Un nou ms. de B. Metge (But- dletí de la Bibl. de Cat., VI (1925), 366-371) i la recensió d'aquest treball per L. Nicolau d'Olvver, La Publicitat, 3 nov. 1925.

ANSELM TURMEDA

Manuscrits. — CoBLES DE LA DIVISIÓ DEL REG- NE DE MALLORQUES: Bibl. de Carpentràs, 381. —

14 Ò Bernat Metge - Anselm Turmeda

LLIBRE DELS BONS AMONESTAMENTS: 4, Bibl. de Carpentràs, 831, B, Bibl. de l'Ateneu Barcelo- nès, I, C, Bibl. Univ. de Barcelona, 21-4-I. — Edicions: CoBLES DE LA DIVISIÓ: M. Aguiló, Cançoner de les obretes... Barcelona, s. d. — BoNs AMONESTAMENTS: a, Edició princeps, Barcelona, 1575. Exemplar únic a la Bibl. Colombina de Se- villa. (Prescindim de les altres edicions fetes du- rant els seg. XVI, XVII, XVIII i primera meitat del xix), b, M. Aguiló, en Canç. de les obr..., Barcelona, s. d.: c, en Cançoneret català, Barcelo- na, 1891. — Obres de consulta: M. Milà i Fon- tanals, Ressenya ...dels ant. poetes cat. (Obres com- pletes, III), E. Aguiló, Fray Anselmo Turmeda (Museo Balear, 1884-5), Agustin Calvet, Fray Anselmo Turmeda, Barcelona, 1914, V. Castaiie- da, Dos ediciones desconocidas del libro de "Bons Amonestaments" (Rev. Hispano-Americana, V, núm. I (Madrid, 1919).

LA NOSTRA EDICIÓ

Per a la Hist. de Valter e Griselda seguim prin- cipalment el ms. de la Bibl. Universitària (21-1-23), tenint en compte el text dels altres mss. — àdhuc del ms. del Decameró, que segueix, amb lleugeres adaptacions, la versió d'En Metge, en la desena jornada de l'obra —, dels quals hem aprofitat al- guna lliçó. El text de les altres obres versificades d'En Metge l'hem establert tenint a la vista tots els mss. Per a les Cobles i els Amonestaments d'En Turmeda, hem utilitzat fotocòpies del ms. de Car- pentràs existents a la Biblioteca de Catalunya.

BERNAT METGE

IO

25

HISTORIA DE VALTER E GRISELDA

A la molt honorable e honesta senyora madona Isabel de Guimerà, Bernat Metge, salut e reverència subjectiva.

A mi, encercant entre los llibres dels filò- sofs e poetes alguna cosa amb la qual pogués complaure a les dones virtuoses, ocorrec l'al- tre dia una història la qual recita Petrarca, poeta laureat en les obres del qual io he sin- gular afecció. E com la dita història sia fun- dada en virtuts de paciència, obediència e amor conjugal, e a mi sia cert que entre les altres virtuts, vós, senyora, siats dotada d'a- questes singularment, per ço he deliberat d'ar- romançar la dita història, e de trametre-la'us perquè vós e les altres dones virtuoses prenats eximpli de les coses en ella conten- gudes, no per tant que io em pens que vos- altres freturets d'aquesta doctrina, car sens ella sóts assats pacients e virtuoses, mas que, per ço que oirets la present història, siats pus ardents en seguir les dites virtuts : car diu lo

2

I8 Bernat Metge - Anselm Turmeda

mestre d'amor, Ovidi, en les obres del qual en temps que io amava me solia molt delitar, que al cavall lleuger, quan corre, no li nou si hom li dóna alguna esperonada. Suplicant- vos que la segient història vullats benigna- ment oir, e en les adversitats, les quals algú en aquesta present vida no pot esquivar, con lloc serà, ben remembrar d'aquella, per ço que mills e pus pacientment puixats aquelles soferir, de les quals Déu vos vulla preservar per sa mercè. Amén. l

En Itàlia és una província ornada de molts notables castells e viles, apellada lo Mar- quesat de Saluça, de la qual era marquès un fort noble baró apellat Valter, jove, bell e molt graciós, no menys noble de costumes que de llinatge, e, finalment, en totes coses fort insigne, sinó que, content d'açò que fortuna li havia dat, no curava de l'esdevenidor e trobava tan gran pler en caçar que totes les altres coses que a fer havia ne menyspreava. E especialment no es curava de pendre mu- ller, de la qual cosa los seus vassalls e sots- meses eren fort dolents e despagats, los quals, con molt ho haguessen sofert, anaren ensems al dit Valter, e la u d'ells, lo qual

IO

I5

20

25

IO

15

25

Obres menors 19

era de major auctoritat, e per pell parlar e per major privadesa que havia ab lo dit Val- ter, dix així: — Molt noble marquès, la tua humanitat dóna a nós audàcia e gosar que, tota vegada que els fets ho requiren, ab de- vota confiança parlem ab tu, e que ara les voluntats que tots tenim secretes en los nos- tros coratges la mia veu notific a les tues orelles, no pas que io hage algun interès sin- gular en açò, mas per tal com tu, segons que per molts indicis e senyals has sovent provat, mostres e reputes que io són a tu molt Car denant tots los altres. Con, doncs, totes les tues coses plàcien e hagen a nós tostemps plagut, per ço que puixam jutjar que siam benaventurats con aital senyor havem, e se- rem molt pus benaventurats en lo esdeveni- dor que tots nostres veins, suplicam-te hu- milment que vulles pendre muller e que açò vulles fer espatxadament, car los jorns se'n van e volen fort lleugerament. E jatsesia que tu sies en la flor de ton jovent, emperò la vellesa ensegueix aquesta flor, e la mort és proisma a tota edat: tothom egualment ha a morir, e la hora és incerta. Plàcia't, don- Gues, que oges les pregàries de aquells qui no menysprearien los teus manaments, e co- mana a nós la elecció de la muller: car nós

20 — Bernat Metge - Anselm Turmeda

——

la et procurarem tal, que ella serà digna d'a- costar-se a tu, e de tal llinatge que tots po- rem estar ab bona esperança de ella. Delliu- ra'ns, donques, d'aquesta trista d'ànsia en què som, per ço que, si Déu disposava en altra manera de tu, no te n'anasses menys de lledesme successor e nós romanguéssem sens regidor algú. —

Lladoncs, lo dit Valter, mogut per les pia- doses paraules e pregàries dels seus, dix: — Vosaltres, amics, me forçats de fer cosa que jamés no fo en lo meu cor: io m'ade- litava que visqués en llibertat, la qual fort tard és en matrimoni. Per què, io em sots- met de bon grat a la voluntat de vosaltres. E jatsia que io confiu de la vostra saviesa e fe, vull rellevar vosaltres del càrrec que vo- lets pendre per mi, car io mateix me'n vull haver lo afany de cercar-la'm, com io sia cert que la noblesa de l'u no ennobleix l'altre e que moltes vegades los fills són dessemblants als pares. Tot lo bé qui és en la persona no li ve d'altre sinó de Déu, al qual io coman a mi e tots mos afers, esperant que Ell me tro- barà cosa que serà expedient a repòs e salut mia. E pus vosaltres trobats plaer que io prenga muller, promet-vos que io compliré vostre desig en breu, però vull que em pro-

IQ

20

25

25

Obres menors 21

metats que qualsevulla muller que io prena, ab sobirana honor e reverència ia tractarets, e que entre vosaltres no haja algun qui en diga mal ne es clam de la elecció per mi fae- dora. Qualsevulla muller que io pendré, aque- lla vull que sia vostra senyora e sia així tractada per vosaltres com sí era filla de l'emperador. —

Lladoncs tots a una veu, concordablement, li prometeren fort alegrement de atendre e complir son manament, així com aquells qui per sobres de goig a penes cuidaven veure lo dia de les núpcies: ab tan gran pler e goig lo esperaven. Lo qual dia lo dit Valter

los assignà que fossen aparellats a la cele-

bració de aquelles. É, no res menys, manà als seus domèstics e familiars que solemnement aparellassen les coses necessàries a la festa.

No molt lluny del palau del dit marquès era situada una vila petita, poblada de al- guns pageses fort pocs e pobres, entre los quals n'hi havia un pus pobre que tots ios altres apellat Janicola, e havia una filla ape- llada Griselda, assats bella de cos (mas era pus bella e noble de bones costumes e de virtut del coratge), la qual s'era nodrida en sobirana pobresa, ab vianda grossera, e, ig- norant tot desig carnal, jamés no havia ima-

22 Bernat Metge - Anselm Turmeda

————

ginat ne. girat lo enteniment en folls ne en delicats pensaments, ans reposava en lo seu pits virginal coratge d'home vell e savi, e ab inextimable caritat servia diligentment son pare, e, pasturant algunes poques de ovelles que havia, filava cascun jorn, e puis, tor- nant-se'n a casa, aparellava cols o espinacs O altres viandes covinents a la sua condició, e faia lo llit a son pare, e finalment, tot son temps despenia en pietat e obediència filial.

E com Valter hagués acostumat de passar sovent per la casa de son pare e s'hagués pres esment, moltes vegades, de la virtut d'a- questa nina (la qual virtut no era manifes- tada a la gent, ne en parlava algú per ço con era de tant baix estament), lo dit Valter se mès en cor de pendre aquesta per muller, sobre totes les altres.

Lo dia de les núpcies se acostava, e tot- hom se meravellava d'on vendria la nòvia, ne qui era. E lo dit Valter, entre tant, faia provisió de anells d'aur e de corones e de altres ornaments: e féu fer vestedures, cal- ces e sabates a forma e a mesura de altra donzella, la qual era de estatura semblant a Griselda.

Ab tant venc lo dia assignat, e con algú no sabés noves de la nòvia, tothom estec

0)

20

25

15

25

Obres menors 23

fort meravellat, e majorment per ço con ja era hora de dinar e la vianda e la casa eren aparellades. Lladoncs Valter, així com si de- gués eixir a carrera a la sua esposa, isqué fora la sua casa, ben acompanyat de molts nobles hòmens e dones, dreçant son cami vers la vileta dessús dita.

E Griselda, ignorant les coses qui per ella eren aparellades, e portant aiga ab un càn- ter en lo seu cap, entrà-se'n en la casa de son pare per ço que espatxàs ço que a fer havia, e que anàs ab les altres nines a veure la esposa de son senyor. E dementre que Valter anava pensiu entre si mateix acos- tant-se vers la casa de Janicola, cridà Gri- selda per son nom, interrogant-la on era son pare. É aquella, reverentment e ab gran hu- militat, respòs-li que en casa era, a la qual dix Valter: — Mana-li que vinga a mi. —

É con lo pare de la dita Griselda fo ven- gut, lo dit Valter, prenent-lo per la mà, ab veu baixa per ço que negú no ho oís, dix: — Janicola, io sé que tu ames molt a mi, e tostemps he conegut tu per bo, fael e lleial, e les coses que a mi plaen io em pens que tu les hages per agradables. Emperò una cosa singularment vull saber de tu: si vols haver a mi per genre, qui són ton senyor. —

24 — Bernat Metge - Anselm Turmeda

Lladoncs Janicola, espaordit de les dites

paraules, dix: — Jo no deig res voler ne avorrir sinó així con plaurà a tu, qui est mon senyor —. — Entrem-nos-en, doncs —

dix Valter —, tots sols, per ço que en pre- sència tua io puixe interrogar ta filla. —

E, aprés que foren intrats dins la casa de.

Janícola, esperant defora e meravellant-se tot lo poble, trobaren Griselda molt merave- llada e espaordida de l'aveniment de tan gran hoste. A la qual dix Valter: — A ton pare e a mi plau que sies ma muller, e pens-me que semblant plàcia a tu, però una cosa te vull demanar: si véns acordada que, aprés que nostre matrimoni serà acabat e complit, lo teu coratge se convenga de bon grat ab lo meu, així que en alguna cosa iamés no es desconvenga ab la mia voluntat, e que tot çO que io volré fer te plàcia, e que no em contrastaràs ne em faràs mala cara jamés.—

Al qual la dita Griselda, tremolant per la novitat d'aquest fet, respòs: — Senyor meu, io no són digna de tan gran honor, però si la tua voluntat és, e fortuna mia, que així sia com tu has dit, io et promet que, no tan solament faré ço que tu manaràs, ans enca- ra te dic que jamés no pensaré res que sia contra ton voler, ne tu poràs fer alguna cosa,

IO

IS

20

25

Obres menors 25

posat que em manasses matar, la qual sia desplasent a mi — . — Assats me basta — dix Valter. E mostrant aquella públicament al poble, dix: — Aquesta és ma muller. Aquesta és vostra senyora. Aquesta amaís e honrats, e, si mi havets car, hajats aquesta molt pus cara. —

E per ço que ella no aportàs res de la for- tuna vella en la novella casa, féu-la despu- llar tota nua a les honrades dones qui eren aquí, e dels peus fins al cap la féu vestir de vestedures noves. La qual, aprés que fo ves- tida, pentinada e ben arreada, a penes la conec lo poble. E encontinent Valter la es- posà e li donà un fort bell anell, e faent-la cavalcar en un cavall blanc, féu-la amenar ab gran alegria, present e acompanyant tot lo poble, al seu palau.

En aquesta manera foren celebrades les noces fort solemnement. E Nostre Senyor Déu féu tal gràcia a la dita Griselda, que algú no pogué jutjar que fos nodrida en casa de pastor, sinó en algun palau imperial: tant era cara e venerable envers tots: e a penes coneguera hom, qui la conegués de na- tivitat, que fos filla de Janicola: tanta era la honestat de la sua vida e la noblea de les sues costumes e la dolçor de les sues parau-

26 Bernat Metge - Anselm Turmeda

les, ab les quals se tirava los coratges de les gents. É no tan solament dins los térmens de la sua terra la lloaven, ans encara per moltes altres províncies era escampada la sua Virtuosa fama, així, que molta gent ab gran afecció e pler venia per a mirar aquella.

En aquesta manera Valter, ennobleit de insigne e benaventurat matrimoni, vivia ab sobirana pau en casa sua, e fora sa casa ab sobirana amor de ses gents. É era tengut fort per savi, con tan gran virtut amagada dejús tan gran pobresa e fretura havia acos- tada a si mateix. É no solament Griselda exercia negocis femenils e domèstics, ans, con ops hi era, usava de oficis públics, e en absència de son marit llevava de carrera los plets e questions de la terra e metia pau en- tre los discordants, ab tan bones e sàvies pa- raules e maneres, e ab tanta maturitat e egual- tat de juí, que tothom deia que Déu los havia tramesa aquesta dona del cel.

E no passà molt temps que Griselda s'em- prenyà, per la qual raó tots los seus sots- mesos estigueren ab angoixosa esperança. Aprés ella parí una filla molt bella, e jat- sia que sos vassalls haguessen més amat fill, emperò no tan solament son marit, ans encara tota la gent ne hac fort gran pler.

IO

I5

20

25

10

I5

25

Obres menors 27

E aprés un temps que la filla fo destle- tada, jatsia que lo dit Valter hagués assats provada la fe de sa muller, emperò volc-la provar e assajar més avant. E estant sols en una cambra, cridà-la e, ab cara trista, dix- li així: — Bé saps tu, Griselda, e no em pens que per la present fortuna te sia oblidat, lo estament del temps passat, bé saps tu, en- cara, en qual manera venguist en aquesta casa e con est assats cara e molt amada a mi, mas no est així cara als nobles hòmens de ma terra, majorment despuis que comencist haver infants, car tenen-se fort per injuriats que sien sotsmesos a dona qui sia filla de pa- gès, així com tu est. É és de gran necessi- tat a mi, qui desig haver pau ab ells, que de ta filla faça, no ço que volria, mas ço que a ells plaurà. E covendrà-me'n a fer cosa que em serà la pus trista e la pus dolorosa que io pogués fer, però no ho volria fer que tu no ho sabesses, per què vull que hi consen- tes e que hi hages aquella paciència la qual me prometist en lo començament de nostre matrimoni. —

Lladoncs, Griselda, oides aquestes parau- les, sens mudament de color e de paraula, dix: — Tu est nostre senyor, e io e aquesta filla tua som teus. Fé de les tues coses així

28 o Bernat Metge - Anselm Turmeda

con te plaurà, car res no pot a tu plaure que a mi desplàcia, car io no desig haver res, ne he paor de perdre alguna cosa en aquest món sinó tu. lo he ficades aquestes coses en lo mig del meu cor, les quals jamés no n'eixi- ran per passament de llong temps ne per mort. Totes coses impossibles se porien abans fer, que lo meu coratge no es mudaria. — Lladoncs Valter, fort alegre per la dita resposta, mas dissimulant-ho con pusqué, se partí davant ella demostrant que era fort trist. E aprés un poc tramès-li un dels seus algutzirs, en lo qual ell se fiava molt, certi- ficat de sa intenció e de ço que ell entenia a fer, lo qual, vinent a ella gran hora de nit, li dix: — Senyora mia, perdona'm e plàcia't que no em tingues a mal ço que io forçada- ment he a fer. La tua saviesa sap quina zosa és qui ha a fer ab senyor al qual hom no pot contrastar per dura cosa e cruel que man ésser feta. Mon senyor m'ha manat que io prenga aquesta infanta, e que aquella... — . E ab paraula estroncada lleixà's de parlar, e de dir lo cruel ministeri que devia exercir. Sospitosa era la fama de l'algutzir, sospi- tosa era la cara, sospitosa era la hora, sos- pitoses eren les paraules, ab les quals, jat- sia que ella clarament entenés que aquell

IQ

IS

. 25

IO

I5

25

Obres menors 20

devia anar matar la sua dolça filla cara, em- però no gità alguna petita llàgrema ne sos- pirà gens: la qual cosa no solament fora es- tada molt dura a mare, ans ho fóra sem- blantment a nodrissa. Puis, ab bona cara, prenent la infanta guardà-la un petit, e be- sant aquella, benei-la e féu-li lo senyal de la creu en lo front, e donà-la a l'algutzir dient- li: — Vé-te'n e en execució met ço que mon senyor te ha manat. Mas prec-te de una cosa: que et guards que bèsties feres ne ocells no devoren ne mengen aquest petit cos: ab tal condició, però, que per mon senyor no sia manat lo contrari. —

É aprés, con lo dit algutzir se'n fos tornat a son senyor e li hagués recitat ço que per ell era estat dit a la dona e ço que per ella era estat respost, e li hagués donada sa filla, amor e pietat paternal mogueren fort lo dit Valter, però ell no lleixà son propòsit, ans la lliurà a l'algutzir embolcada en draps, e, mesa dins una gran canasta, posà-la sobre una bèstia que la aportàs suaument, e féu-la aportar ab gran diligència a Bolunya, a sa germana, que era muller del comte de Pà- nico, que la nodrís e que la instruís ab ma- ternal amor e estudi de bones costumes, e que la faés nodrir e que la tingués tan se-

30 Bernat Metge - Anselm Turmeda

cretament com pusqués, que hom en lo món no pogués saber de qui era filla. E lo dit algutzir encontinent compli ab gran diligen- cia ço qui li era manat.

Aprés Valter, considerant sovent les pa- raules e la cara de sa muller, jamés no po- gué conèixer ne haver senyal que lo corat- ge de sa muller se fos mudat, car egual ale- gria, diligència e cura, acostumat servei e semblant amor li demostrava, de fet, que de abans havia acostumat. E jamés no li demostrà tristor ne li féu menció de sa filla, ne jamés deliberadament ne incident lo nom de aquella no li eixí de la boca, que algú ho oís.

Aprés de aquestes coses que foren pas- sats quatre anys, Griselda se emprenyà, e parí un fort bell fill, del qual hagueren gran goig e alegria son pare e tots sos amics. E a cap de dos anys que fo deslletat, Valter, tornant en la acostumada curiositat, dix a sa muller aitals paraules: — Bé creu que ha- ges oit dir con lo meu poble ha gran despler e no porta pacientment nostre matrimoni, majorment despuis que tu comencist haver infants, però jamés no els sabé tant greu con féu despuis que tu haguist fill, car dien entre ells (e io qui moltes vegades ho he oit dir)

IO

IS

25

IO

I5

25

Obres menors 3I

——

que: "aprés la mort de Valter, lo net de Ja- nicola senyorejaria a nós", e que els és fort greu que tant noble terra sia sotsmesa a aitai senyor. Cascun dia entre lo poble se dien aquestes paraules, per les quals io, qui són fort desitjós de repòs e, a la veritat, me tem de perill de ma persona, me somoc, moltes vegades, que d'aquest infant faça ço que he fet de sa germana. Mas denuncie-t'ho abans, per ço que sobtosa e inopinada dolor no et torbàs. —

E Griselda respòs: — Senyor, ja t'ho he dit, e ara ho repetesc, que io no puix res fer, ne no vull, sinó ço que a tu plau, car io en aquests fills no he als sinó los treballs. Tu est senyor de mi e de ells, per què fé a ta guisa de ço del teu, e no hi demans mon consentiment, car així com en lo entrament que fiu de la tua casa me despullí les veste- dures, així em despulli les mies voluntats e desigs e vestí'"m-los teus. Per què, en qualse- vulla manera tu vulles alguna cosa, io sem- blantment vull aquella, car si io fos certa de la tua voluntat, ja haguera començat a voler e desijar ço que tu desiges, mas, pus lo teu coratge no puix prevenir, de bon grat se- guiré aquell. E si tu trobes pler que io mui- ra, tantost morré volenterosament, car algu-

32 Bernat Metge - Anselm Turmeda

na cosa, finalment, ne la mort, serà igual a la nostra amor. —

Lladoncs Vaiter, meravellant-se de la cons- tància e fermetat de la fembra, partís ab trista cara denant ella. E encontinent tra- mès-li lo algutzir que ja altra vegada li havia tramès: lo qual, aprés que ab gran instàn- cia li hac demanat perdó si li feia res des- plasent, així com si degués a fer un gran crim, demanà l'infant. E Griselda, ab la cara e coratge dessús dits, pres entre los bra- ços son fill bell e fort graciós, no tan sola- ment per ella amat, mas per tots aquells qui l'havien vist e oit nomenar, e faent-li lo se- nyal de la creu en lo front e beneint-lo així com havia fet de la filla, esguardant-lo gran estona e besant-lo sens llàgrema ne sospir, donà'l a l'algutzir dessús dit, dient-li: — Vet ací mon fill. Fé d'ell ço que t'és manat, mas de una cosa te prec: que si fer se pot, no jaquesques menjar a bèsties selvatges ne a ocells los delicats membres de aquest tan no- ble infant. —

Aprés lo algutzir se'n tornà ab l'infant a son senyor, dient-li les coses dessús dites: lo qual se meravellà tan fort, que si no com ell era cert de la gran amor que Griseida havia a sos fills, per poc haguera haiúda sos-

TO

I5

20

25

IO

25

Obres menors 33

pita, que aquesta fortalesa femenil no pro- ceís de enorme crueltat. E aprés tramès lo dit infant, per l'algutzir, a Bolunya, així con havia fet de la filla.

Tots los dessús dits experiments de ben- volença e fe conjugal pogueren haver bastat a Valter, mas molts hòmens són qui no es saben abstenir de la cosa pus que la han co- mençada, ans, continuant aquella, perseve- ren en llur propòsit.

Aprés, Valter, continuament contemplava e guardava sa muller si es mudava per ço que li havia fet, e null temps pogué conèi- xer en ella alguna mutació, mas de dia en dia la trobava pus fael e ab major afecció envers ell, així que abdosos semblaven de un coratge, car la muller, així com dessús és dit, no volia ne avorria alguna cosa, sinó així com a son marit plaia.

Poc a poc se començà escampar mala fama de Valter, ço és assaber, que ab crueltat e durícia inhumana, per ço com se penedia del baix e humil matrimoni que havia fet ab Gri- selda, havia manat matar sos fills, car algú no podia veure los infants, ne sabia hom on eren. Per la qual cosa Valter, qui solia ésser tengut per savi hom e noble, e solia ésser molt car als seus sotsmeses, fo reputat a les

8

34 Ò Bernat Metge - Anselm Turmeda

gents per infamis e odiós. E gens per açò lo seu cruel coratge no es mudava ne s'enclina- va, ans proceia continuament ab sospitosa se- veritat en la experiència que havia comen- çada.

E com aprés la nativitat de la filla fossen passats dotze anys, ell tramès missatgers a Roma qui fessen semblant, o fenyessen, que aportassen lletres del papa ab les quals fos me- sa fama entre el poble que a ell era dada lli- cència, per lo dit papa, que per repòs e pau de ell e de ses gents, separat lo primer matri- moni, pogués pendre altra muller. La qual fama, con fos pervenguda a notícia de Gri- selda, io em pens que la desconscià e li donà gran tristor, mas ella no se'n mogué gens, ans estec ferma, així con aquella qui de si mateixa e de ço del seu havia ja una vegada ordenat e dispost, esperant què manaria ésser fet de ella Valter, al qual ella sa persona e les sues coses havia subjugades e sotsmeses.

Valter havia ja tramès a Bolunya, a son cunyat, pregant-lo que li amenàs sos fills. E la fama se escampà que aquella donzella li amenaven que fos sa muller. Í,a qual cosa son cunyat faelment exequí. É, amenant-li la donzella, que ja era de edat de maridar, bella e exceHent e de bells ornaments arrea-

IO

I5

25

0)

25

Obres menors 35

da, e amenant semblantment son germà, qui era de edat de dotze anys, ab gian compa- nya de nobles hòmens e cavallers, cert dia per ell ordenat començà son camí.

E entretant Valter, per ço que temptàs sa muller, així com havia acostumat, a ma- jor dolor e vergonya de ella, féu-la venir públicament denant gran partida del poble, e dix-li: — Jo m'adelitava assats en ton ma- trimoni, no gordant lo llinatge d'on vens, mas les tues costumes, e ara, segons que veig, tota gran fortuna és gran servitut e gran subjugació, car a mi no és llegut de fer ço que seria llegut de fer a un llaurador. L,os meus vassalls me forcen, e lo papa hi con- sent, que io haja altra muller, la qual ja ve, e sens dubte hic serà en breu. Per què està ab fort cor e dóna lloc an aquella, e aportant ab tu lo dot que hic aportist, torna-te'n a casa de ton pare. No és fortuna en lo món qui dur perpetualment a la persona. —

Lladoncs Griselda respòs: — Senyor, tos- temps sabí e em tingui per dit que entre la tua magnitud e la mia humilitat no hi ha alguna proporció, e tostemps fui certa que, no tan solament era indigna de ésser ta mu- ller, ans encara de ésser serventa tua. E jur-te per Déu, que en aquesta casa tua, de la qual

36 —Bernat Metge - Anselm Turmeda

tu m'has feta senyora, tostemps són estada serventa, dins mon coratge. Per què d'aquest temps que he perseverat ab tu ab molta de honor, e més que io no mereixia, faç moltes gràcies a Déu e a tu. Al sobrepús te responc que són aparellada, ab bon cor e alegre, de tornar-me'n a la casa de mon pare, e allà on me nodrí en ma puerícia fenir ma velle- sa e morir benaventurada e honòrable vidua : la qual són estada muller de tan noble baró con tu est. Jo de bon grat dó lloc a la novella muller, la qual plàcia a Déu que en bon punt hic vinga, e pus a tu plau, io em partesc d'ací alegrement. Mas, con me manes que me'n port lo meu dot, bé veig io quin és, e bé em membra con fui despullada de les mies vestedures en lo llindar de la porta de mon pare, e, aprés que fui vestida de les tues, vin- guí a tu, e lo meu dot no és estat altre sinó fe e nuditat. Doncs, io em despull aquesta vestedura e restituesc-te lo anell ab què m'es- posist. Los altres anells, vestedures e arrea- ments, los quals me havies donats, en la tua cambra són. Nua isquí de la casa de mon pare, e nua hi tornaré, sinó que em par que no sia digna cosa que aquest meu ventre, en lo qual los meus fills que tu engenrist han estat, aparega nu al poble. Per què, si a tu

IO

15

20

25

5

20

25

Obres menors 37

plau, e no en altra manera, te suplic cara- ment que en preu de la mia virginitat, la qual aporté ací e la qual no me n'aport, me vulles lleixar una camisa de aquelles que io solia vestir con estava ab tu, ab la qual puixe cobrir lo ventre de mi, qui solia ésser ta mu- ller. —

Dels ulls de Valter eixiren espesses Jlà- gremes, e no es podia abstenir de plorar, e girant la cara detràs, dix ab paraules tremo- lants: — Plau-me que hages una camisa —. E plorant partí's denant ella. Lladoncs Gri- seida se despullà totes les vestedures e romàs solament en camisa, e, ab lo cap e peus nus, eixi de la sua casa, acompanyant-la molta gent que li ploraven detràs dient mal de la sua fortuna.

La dita Griselda, sens plorar ne sospirar, ne dir alguna mala paraula, se'n tornà a casa de son pare Janicola, qui tostemps les dites núpcies havia hagudes per sospitoses e de les quals jamés no havia esperat algun bé, ans moltes vegades havia imaginat que Val- ter no es tendria per arreat de haver muller de tan baix estament, e que aquella qualque dia, con ne seria ujat, gitaria de casa. Havia estojat en un lloc desat de la casa la gonella aspre, grossa, esquinsada e arnada que sa

38 Bernat Metge - Anselm Turmeda

filla solia portar, e, oit lo brogit que la gent faia acompanyant Griselda, la qual sens dir alguna paraula se'n tornava, eixí-li a carre- ra en lo llindar de la porta, e cobrí aquella, mig nua, de la vestedura antiga.

Per alguns dies la dita Griselda estec ab son pare ab meravellosa humilitat, així que en ella no podia hom conèixer algun senyal de tristor, ne que ella enyoràs ne desijàs la fortuna pròspera que havia perduda, con tos- temps, estant en sa prosperitat, hagués vis- cut humil e pobra de esperit.

Lo comte de Pànico se acostava ja ab la

dita donzella, e gran fama anava per la ter- ra, de les novelles núpcies, e molta compa- nya del dit comte era ja a Saluça, qui havia dit al marquès lo jorn que el comte seria aquí. EF. Valter manà venir Griselda al pa- lau, a la qual, aprés que devotament fo ven- guda davant ell, li dix: — lo he gran desig que aquesta donzella qui hic serà demà a di- nar, sia reebuda honorablement, e los hò- mens e les dones qui ab ella vénen, e sem- blantment los meus qui seran en lo convit, així, que sia feta honor a cascun, de lloc e de paraules, segons sa dignitat. E io en ma casa no he fembres qui sian aptes en fer açò, per què tu, jatsia que no sias bé vestida, qui

0)

I5

20

25

IO

I5

25

Obres menors 39

saps les mies maneres e costumes, pendràs càrrec de reebre e de coHocar los hostes se- gons que fer-se deu. —

Lladoncs Griselda respòs: — No tan sola- ment faré de bon grat, mas ab gran desig, açò e totes aquelles coses que io sabré que a tu vendran en pler, e dementre que io vis- que no seré ujada ne m'enujaré de fer ço que tu manaràs — . E encontinent, a mane- ra de una serventa, començà de endreçar la casa e de parar les taules e los llits, e de amo- nestar les altres companyes que li ajudassen.

Lo dia segúent, a hora de tèrcia, lo comte de Pànico venc, e tota la gent se meravellà de la bellesa e bones costumes de la donze- lla e de l'infant, son germà. E eren molts aquí, los quals deien que Valter sàviament e benaventurada havia canviat, e que ara hau- ria pus jove e pus noble muller que de abans, e que hauria fort bell cunyat.

E dementre que el convit se aparellava, Griselda fo aquí continuament present e, sens que no es donà confusió ne vergonya de la vestedura esquinçada que vestia, eixí a carrera ab alegra cara a la donzella, dient-li : — Senyora mia, bé siats vós vengudal — E puis acollí bé tots los convidants. E demen- tre que ella alegrement acompanyava e ree-

40 — Bernat Metge - Anselm Turmeda

bia los convidants ab plasents e gracioses pa- raules e ordenava la casa meravellosament (en tal manera que tothom, especialment los estrangers, se meravellaven com tan gran saviesa e majestat de bones costumes se ama- gaven jus tal hàbit), e ella no es pogués sa- dollar de lloar en diverses maneres la dita donzella e l'infant, son germà, Valter, com tothom se devia asseure a taula, girà's en- vers Griselda, e ab clara veu denant tots, quaix traent-se escarn de ella, dix: — i Què et par d'aquesta mia esposa P i És assats bella e honesta —. — Cert, hoc — dix Grisel- da —, car io no em pens que en lo món se'n pogués trobar pus bella ne pus honesta. É si ab aquesta no has pau e tranquiHitat e vida benaventurada, no em pens que ab altre en lo món la poguesses haver. E plàcia a Déu que així sia, que ab ella visques en pau llonga- ment. Mas de una cosa te prec e t'amonest: que aquesta no vulles tractar així con has tractada l'altra, car aquesta és pus jove e i0- drida pus delicadament, e no em pens que ho pogués soferir així. —

E Valter, esgordant la alegria e constàn- cia de Griselda, la qual tantes vegades cruel- ment havia ofesa sens raó, havent pietat de la indigna fortuna que li havia feta sofrir,

IO

25

a— le ——

El — i

IO

I5

25

Obres menors 4I

no ho pogué pus sostenir, e dix. — Oh Gri-

seldal Assats és coneguda e és provada a mi, la tua amor e feeltat. j EF no em pens que dejús lo cel sia algú qui tan grans experièn- cies haja haides de amor conjugall — E dient aquestes paraules, fort alegrement e ab gran cupiditat abraçà la sua cara muller, la qual per la novitat d'aquest fet estava ver- gonyosa e així con si fos llevada de dormir e hagués somniat alguna cosa desplasent, e dix-li:'—Tu est solament ma muller l Altra no n'he haúda ne n'hauré. Sàpies que aquesta que et penses que sia ma esposa és ta filla, e aquest que et penses que fos mon cunyat és ton fill. Ara has cobrat ensems totes les coses que en diverses partides cuidaves haver per- dudes. lo vull que sàpien, tots aquells qui creen lo contrari, que io no et són estat im- piadós ne cruel, ne (t') he volguda condem- nar, mas provar, ne he volgut matar mos fills, mas amagar aquells. —

E Griselda, oint aquestes paraules, de gran goig tornà mig morta, e per sobres de pie- tat eixí quaix fora de son seny. E ab ale- gres llàgrimes lleixà's anar sobre sos fills, e abraçant aquells e fatigant-los ab besa- ments espessos, banyava'ls llurs cares ab piadosos gemegaments e sospirs.

42 Bernat Metge - Anselm Turmeda

E encontinent les altres dones qui aquí eren despullaren alegrement Griselda d'aque- lles pobres vestedures que vestia, e arrearen- la de les sues vestedures acostumades, e la or- naren fort altament e meravellosa.

Aquí hac tota la gent gran goig e alegria, e en aquell jorn fo feta major festa e pus soHemne celebració que no lo dia de les no- ces. E puis per molts anys visqueren abdo- sos en gran pau e concòrdia. E Valter féu venir a casa sua Janícola, sogre seu fort po- bre, al qual ell no havia dat semblant que el preàs res per ço que no fos fet empatxament a la experiència que ell volia fer a sa mu- ller, e féu-li gran honor e molt de bé. Puis coHocà sa filla en magnífic e honest matri- moni, e, aprés sos dies, lleixà son fill senyor e successor de la sua terra.

La present història, senyora molt gracio- sa, he arromançada com pus pla he poscut e sabut, la qual, en esgordament del llatí en què Petrarca la posà, és fort grossera. Mas io, imaginant que complauria a vós, no he re- cusat de demostrar la mia grossera ineptitud e atreviment gran que he haút, con he gosat parlar aprés tan solemne poeta con aquell és, lo qual viurà perpetualment en lo món

IO

20

25

I5

25

Obres menors 43

per fama e per los insignes llibres que ha fets a nostra instrucció.

Suplicant-vos, senyora, que la dita histò- ria vullats creure així com és posada, car així fo allà con dessús és dit, jatsia que al- guns menyscreents e viciosos diguen que im- possible és que dona del món pogués haver la paciència e constància que de Griselda és escrita. Als quals hom poria ben respondre que ells tenen aquella opinió per ço con ima- ginen que açò qui a ells és difícil sia als altres impossible. Car moltes dones són es- tades qui han haúda meravellosa paciència, constància e amor conjugal, així con fo Pòrcia, filla de Cató, qui es matà con sa- bé que Varró, marit seu, era mort, e Ipsi- cratea, regina, qui volc anar per lo món, així com exelada, ab Mitridates, marit seu, e mol- tes altres coses les quals de present no em cur de recitar.

Suplic-vos encara, senyora, que mi, per envejosos contra justícia maltractat, vullats haver per recomanat en vostres devotes ora-

cions. Car Nostre Senyor ha mès en vós tant

de bé, e vós que en sabets tan virtuosament usar, que no em pens que denant Ell po- guéssets trobar repulsa de. res que li dema- nàssets.

SERMÓ

"Seguesca el temps qui viure vol:

si no, poria's trobar sol e menys d'argent".

Per ço que hage bon fondanient nostre sermó,

digats amb gran devoció : Ave Maria,

consell-vos que de tot lo dia no en digats pus.

Lo tema que us he dit dessús és prou notori,

e lloat per lo consistori dels grans doctors

e dels solemnes glosadors de l'Escriptura.

Doncs, fets ab sobirana cura ço que ausirets.

Jamés almoina no darets, que això us perdriets.

IO

20

25

—-—É i —— P a

—

IO

i5

25

Obres menors

No us confessets, si dir deviets les veritats.

En dejú missa no ojats, ne begats poc.

Si volets hui haver gran lloc, llagotejats

e privadesa no vullats de dona casta

(molt hom se'n vana qui no en tasta,

d'aital vianda). Haver no porets valor granda Si no robats. Consciència no hajats, si volets viure. E si volets la gent far riure, siats ben nici. Treball llunyarets a desfici del vostre cos: e girats a tothom lo dors qui lleial sia. E no vullats haver paria de pobre gent, si no us donen de llur argent o us fan fermança. Tomb d'aquella part la balança on facem llum. A tot hom pagarets de fum, a qui degats,

46

Bernat Metge - Anselm Turmeda

e jamés cosa no façats qui bé us estia.

Si el cor havets plen de falsia, serets del temps.

Ab l'enemic irets ensems, e burlarets.

Si desig d'infants havets, coleu les festes.

Les dones qui no són requestes presats fort poc.

Ab hom qui hage lo bec groc fets companyia,

e si bella muller havia, dats-li entenent

que sóts son acostat parent, o el fets compare,

e si lo marit havia mare, gardats-vos d'ella.

Si volets haver muller bella, grassa ne plena,

si batre us vol, parats l'esquena O us morits tost.

Dona qui us faça mal respost quan l'enquerrets,

gens per això no us ne lleixets, que trufes són.

Ne us estigats per res del món d'anar de nits.

IO

15

25

IO

15

25

Obres menors 47

E farets a tot hom despits, qui res vos diga.

La dona no val una figa si no és lloçana,

e que set jorns de la setmana vage per vila.

Siats de natura d'anguila en quan farets.

Jamés no dejunarets sinó en durment.

No pot haver poc estament l'hom atrevit.

Si volets ésser bon marit, siats modorro.

A tot hom donarets pel morro, qui pler vos faça,

e si algú mal vos percaça, aquell amats.

Si en monestir privadejats, tot és finat.

Si volets ésser mullerat a vostre honor,

no hi entrevinga corredor, mas qualque dona

a qui sia feta part bona de les cillades.

E jugarets a les canviades de les mullers.

48

Bernat Metge - Anselm Turmeda

——

Ab vidues haurets diners, si us hi fregats,

car, puix han llurs marits robats, si us sabeu fer,

pujar-vos han a cavaller 0 a ric-hom.

Jamés no porets ésser prom, si no sóts sord.

Si volets estament en cort, siats frescal.

Si veets hom que faça mal, no el ne reptets.

En tots los consells que darets fets nas de cera:

e mostrarets amistat vera a qui us fa nosa,

e puis tramets-li aital cosa que breu se'n vaja,

o que de son estament caja, que es trenc lo coll.

La gent vos tendrà per hom foll, si no guanyats

o la muller no computats, puix guany aport,

lleixats-la s'anar al deport en nom de Déu:

car vostra vida serà breu si als ne fets.

I5

20

25

10

I5

20

25

Obres menors

————

A vostre amic farets retrets dels plaers passats,

e farets moltes malvestats quan n'haurets lloc.

Si us altats de la muller poc, vaja al dimoni,

e separats lo matrimoni decontinent.

Males obres fets a la gent e bon respost.

Si volets conseguir tost amor de dones,

totes, les àvols e les bones, difamarets:

e faran ço que volrets alegrement.

Si malcarat sóts e dolent ne desastruc,

tostemps serets pus astruc en muller bella.

No menyspresets la dona vella

pus sia ilisa,

majorment si entén la guisa de l'arresar.

Si volets bones obres traciar en qualque part,

dones hic ha que van en part totes setmanes,

50

Bernat Metge - Anselm Turmeda

sinó el diumenge, que són sanes: vejats miracle'l

Puis van besar lo tabernacle jus tanta creu.

Bé és orb qui per garbell no es veu:

jo sé què dic.

Jamés no tingats per amic null hom qui us am,

e si el veiets morir de fam no li en aidets.

E quan muller pendre volrets, si és encetada

per vós no sia menyspreada, car més ne val,

e si algú vos en diu mal deits-lo-hi tantost.

E si no és venguda al sol post, jague defora.

Quan la veurets tornar, si plora ni és fellona,

abraçats-la, que a poca estona farets la pau.

No us altets d'hom si no té clau de la farina.

Tot hom prenga aquesta doctrina, car fort és bona:

Lo marit deu pintar la dona e fer lo llit".

IO

IS

25

JO

15

Obres menors SI

Si volets ésser malgrait deits veritats.

Tots los absents són oblidats així com morts.

Injúries farets e torts generalment,

e puis haurets gran estament e bona fama,

e serets quiti de la flama que en infern crema.

E, doncs, provat és nostre tema, així us port Déu,

quan vos morrets, al regne seu e us gard de mal.

La confessió general ja la sabets:

"Del bé que en lo món fet haurets vos penedits,

les malvolences retenits

o mentre viscats:

sobre tota res comportats los hòmens rics

e cells que es fan vostres amics quan ops vos han."

LA MEDECINA

FETA PER EN BERNAT METGE,

APROPIADA A TOT MAL

De vostra salut he desig, Mossèn Bernat, e jque) el fastig que vós soferits cascun jorn

vos torn en repòs e sojorn perquè us poguéssets alegrar.

Ab vós bé desig de burlar,

mas lo poder m'han alguns toit : quan Déus ho volrà seré solt,

e depuix veurets quant riurem. Vós e io quatre peus havem, mas no ens en podem molt servir. Solament Déus nos pot guarir, car no hi és hui bastant natura. Un remei havem : que no dura res al món perpetualment.

Per què, viscam alegrament,

car Déus nos triarà lo millor : mas, si podíets la tristor

I5

25

IO

IS

Obres menors 53

llunyar de vós sol un petit,

ja em pens que seriets guarit, si Déus m'ajut, en un senyar, e poriets-me visitar,

puix io no puc anar a vÓs,

e romandriem nós ab dos dels censals que havem a Maldà (2). car d'aicells que Pallàs vos fa ja creu que siats bé pagat, car ab tal hom vos sóu trobat qui sol pagar fort planament. E si la tristor prestament

no podets de vós ben llunyar, tost guarrets si volets usar sovent la segúent medecina

del bon metge de Martorell.

Vós pendrets un badall d'estornell e dues onces de besturri

mesclat ab un poc de gingurri

e dos diners de baquiqueu.

Si volets haver un "m'ameu"(P) molt més ne valdrà composta ::

e pui pendrets una almosta

de fum de palla remullada,

però fets que tota vegada

hic sia present En Ganet,

e fets-ho passar en lloc net,

Bernat Metge - Anselm Turmeda

cobert ab un tarararat:

e puix sia polvoritzat

e passat per un prim cedaçl

E si hi mesclats arriboràs (P), millor sabor hic trobarets.

Ulls de moscats hi mesclarets,

e dos quarts de bon badufai,

e dels cabells d'En Mardufai

ab los queixals de Gedeon ,

e de la barba d'Absalon

hi mesclarets, ab un pipiu,

e si llàgremes de Daviu

podets trobar, no us sien cares.

E, puix, hajau dos pans de mares qui sien ben secats al sol.

Si mestre Bernat Oriol

vos vol prestar la gramalla blanca, quítia serà tantost, e franca,

de tot mal la vostra persona,

e si mestre Germà vos dóna

tn tros de la gramalla groga, fets-ho tot picar ans que ploga

ab los materials prop dits.

los quals sien tots confegits,

e puix sia'n fet lletovari,

que al món no hi sai altre contrari que el vostre mal faça fugir.

E si Ganet (2) no's vol plevir

IO

IS

20

10

I5

25

Obres menors

de fer esta confecció,

no em pens que us puga dir de no mestre Roger AngeHats,

si vós carament lo en pregats, que no us prest lo seu escuder qui sap aquestes coses fer

mills que persona que al món sia. E puix pendrets-ne cascun dia tantes vegades com volrets,

car, Déu volent, en breu guarrets si continuats lo procés, majorment si tenits de pres, continuant en la presó,

qui us pensarà, vullats o no,

car fort vos porta bon voler,

e vós fets-li alguna plaer,

si volets que dur l'amistat.

Tots matins, com serets llevat. En Pere Rebeu farets venir:

e fets-li una missa dir,

però diga-la-us en dejú.

Si preic volets, no sai algú

qui mills lo us diga que En Robert:

fort ha l'enteniment obert, si bé no s'és gran llegidor, mas és caigut en gran error com ha fet fugir son genre. Una filla gentil e tendre

55

Bernat Metge - Anselm Turmeda

ha, que faria (fal enfillar:

Déu li vulla bon marit dar

per ço que multiplic lo món,

car totes quantes filles són eixides d'aquella rabassa

poden estar en tota plaça,

que no n'hi vendran de pus belles. Quant al present, altres novelles no sé, de què us pogués escriure, sinó que si volets ben viure,

que mengets poc en cantitat,

e sia ben aparellat,

e dinats-vos ans de mig-jorn.

E puix anats burlar al Born,

si us volets anar deportar:

car aquí porets prou trufar

ab molt bon hom qui hic és poblat.

Puix, ab llo) sol siats colgat, e noga us qui noure porà,

car aquest món mal bé farà, e creu que no es trigarà molt.

IO

I5

20

10

15

25

LLIBRE DE FORTUNA E PRUDÈNCIA

Jats qu'eu sia molt ocupats d'alcuns afers qui m'han portats en tal perill d'on cuit morir,

ges per aiçò no vull jaquir

en lo tinter ço que ausirets.

E si entendre hi volets

e notar la mia ventura, coneixerets que pauca cura

deu hom haver del temporal, car lo món és descominal,

que als uns dóna e als altres tol, presant lo savi menys del fol

e l'hom scient menys del tapat, e sempre sec la voluntat

los decebiments de fortuna, qui raisó no segueix alguna, segons que per avant veirets. E prec-vos que no us anujets

si prolixament lo us recit,

58 Bernat Metge - Anselm Turmeda

ne si el dictat no és ten polit com als llegidors se pertany. E no us vullats traure susany, si no hi vesets rima sobtil,

car ignorant sui de l'estil

dels trobadors del saber gai.

Sapiats que el primer jorn de mai, l'any, de la nativitat santa

de Déu, mil e tres cents vuitanta ez uns e plus, ans d'alba clara, quan m'haguií llavada la cara

ab aigua pura, e les mans,

al cor me vengren dolors grans

e tantost fui pus fred que gebre, e tastim lo pols, e de febre

no em sentí punt, e ans tenc la vena son dret camí, mas hac tal pena mon cor, que no ho poria dir.

car semblava volgués eixir

l'arma del cos: tals surts donava. E pensei-me que si m'anava

un pauc deportar vers la mar, pogra cella pena lleixar,

que si em duràs me corrompera. E, solet, tengui ma carrera

aixi com m'ho hagui pensat,

e encontinent fui delliurat

IO

IS

25

IO

I5

25

Obres menors

de la dolor qui em destrenyia. Aprés un pauc, viu que sezia prop una barca un hom vell,

tot despullat, ab un capell

de cànem gros sobre son cap

e en l'una mà tenc un anap,

e en l'altra un cantell de pa,

e can me vi, forment cridà disent: — Sènyer, mercè m'hajatsl

—Em prom — dix eu — s què demandats 7

Voleu per Dieu algun diner 2 —No, sènyer, que major mester l'havets vós—dix ell—, que en cercats e cascun jorn imaginats

com ne porets ésser fornit,

ez ieu no trob major delit

sinó quan no hai què despendre, car sui cert que no pot deixendre lo meu estat en pus baix lloc,

e vós temets plus que gran foc

ço que d(eulriets desijar.

Mas prec-vos que em vullats donar (e seré'us tostemps obligat)

un tabà que hai anit lleixat

en esta barca, per oblit,

ab la qual arribei anit

en aicest lloc, ab gran tempesta, e donar m'hets tota la resta

59

60 Bernat Metge - Anselm Turmeda

que possezesc en aquest món, car, per ma fe, tan robat són que no m'hi poria llevar.

—En prom — dix ieu —, segons que em par,

de pauc vos tenits per pagat.

Volgra m'haguéssets azemprat

que us donàs la roba que port,

car ieu era de tal acord

que la'm despullàs mantinent. —

E pugé-me'n alegrement

alt en la barca, ses dir als.

Ez ell, com a vilanàs fals,

com haguí l'esquena girada,

tantost hac la barca varada

ab me, qui fui dins tot solet.

De vela e de rems fui net,

e de govern, car no n'hi hac.

—No em són cobert d'aquest escac — dix ieu —, per què el joc n'és perdut. Ab falses tretes m'ha vençut

aquest traidor ab qui em fiava,

mas io la li faré pus blava,

en ma fe, si jamés lo vei.

Veus qui a vil hom fa servei,

com ne cobra mal gazardól D'aquestes burles hajam pro —

dix ieu—, e puis vendrà la guerra. --— E volguíi-me'n eixir en terra,

IO

IS

25

TO

I5

25

Obres menors

mas no en viu en neguna part. —Ai llaslt—dix ieu—. j Ara sui fart de ben servir, pus mal me'n prenl Ai llasl ç E què em val, si refrèn

de lleigs vicis ma voluntat 2

Ai llast ç Per què val pietat,

si, havent-la, aconsella hom mal

Ai llast ç E per què seu egual

de l'home just lo pecador 2

Eres veig, que és en gran error

lo món. E ja si tingués focl

Car ja vei lo mortal estoc

qui em vol l'arma del cos llunyar. — Aprés un pauc va refrescar

la mar e el vent, e el temps sinestre, que semblava que fos finestra

la barca, o sac esquinçat,

car l'aigua qui per un forat entrava, per l'altre eixia,

e puis la barca qui prenia

tals surts que semblava volàs. —Cert, est viatge serà ivars

finit—dix ieu—, segons que em. par.—

Prògrets-me lladoncs descalçar de rialles, que no ho sentira, car, cert, no crei que alguna vira pogués volar pus prestament. Aprés un pauc, cessà lo vent

61

62 Bernat Metge - Anselm Turmeda

—

e l'alba començà lluzir,

e regardei entorn e en gir

de me, si progre vezer terra,

e semblà'm que la part esquerra, entorn vint milles lluny de mi, terra vezés, e no em sabí,

de gauig, què m'hac esdevengut,

e el mal que havia sostengut

me sovenc menys que quan nasquí. Perquè és ver que, aprés gran camí, plau a l'home cansat repòs,

ez aprés gran secada ros,

ez aprés nuit lo dia clar,

ez aprés gran fam bon menjar, ez aprés marriment molt riure. —Encara—dix eu—bé poré viure e fer esmena de mos torts,

e dar almoines, e pels morts pregar Dieu que els don paradís.— E la barca, suzau e llis,

mentr" ieu era en est pensament, acostec-me, en un pauc moment, prop una roca fort agresta,

e tantost, ses altra requesta,

de la barca salté al ferm.

—Encara—dix ieu—no em refreny que sia de mort delliurat,

IO

I5

25

Obres menors 63

————————————————— ——————eNí————

car ma ventura m'ha portat

en lloc on de fam moriré,

e puis, que jamés no seré

en cementiri sebollit,

car no serà mon cos poirit,

que feres l'hauran devorat,

car no conec que hi haja estat home vivent, ne hic haurà

aitant com lo món durarà,

car lloc ho vei deshabitat. —

Eres dic que és bé veritat

que no sap hom que s'hic (2) desig, car cascun jorn haurets fastig d'aiçò d'on gauig esperarets,

ez haurets plaers mantes vets d'aiçò d'on esperats tristor.

E per ço que major dolor

hajats de la perplexitat

en qu. ieu era lladoncs pausat, dir-vos he, com pus breu porai, lo lloc quin era, ne l'esmai

que n'hac, ten fort, lo meu trist cor, que em meravell com prest no mor cascuna veu quan li recorda,

e no hai ges paor que em morda algun, provant-me lo contrari,

si doncs ab document falsari

son injust procés no fundava:

64 — Bernat Metge - Anselm Turmeda

La mar, sabiats que environava la roca, de cascuna part,

que era ten alta que ab un dard tocara hom al cel, primer.

E cant lo vent era lleuger

e el temps adonós e temprat,

la mar estava en son estat,

que null enuig ne dan fazia

en aicell lloc. É puis floria cascuna planta en tots temps, fulles e flors, e fruits ensems

hi havia, mentre durava

lo temps suzau, mas co's mudava, no hi calia mas confessar,

car la mar vezérets alçar

tan alt que la roca cobria,

ez aprés pauc temps deixendia fins als abís, e puis tornava

en cell estat, ez arrencava

totes les plantes d'aquell lloc,

les flors e els fruits (semblava foc les hagués brasits) e les fulles, ensems ab trestotes les brulles, car una no n'hi romania.

Éz aprés un pauc revenia

lo bon temps, e cessava el mal, e fazia puis atrestal

lo bon temps, quan lo mal venia.

IO

15

25

IO

IS

20

25

Obres menors

Al pus alt d'aicest lloc havia un gran boscatge, tot plantat d'arbres diversos, e regat

en alguns llocs, en altres no. E tantost fui d'opinió

que no hi era Déu ni natura, car no hi hac orde ne mesura ne res qui fos fait per raisó. La major part dels arbres fo de fruita e fulles despullada, e l'altra part era ornada

de fruits e de vestiments rics: e els arbres que eren pus antics e de pus alta noiridura

havien menor estatura

que cells que eren de baix llinatge ,

e contenien de paratge

lo cedre ab lo poncemer

e lo graln) pi ab lo murter, e l'arbre blanc ab lo coscoll: e el sàlzer no es veia sadoll de llevar fruit, e lo perer no en lleva ges, ne lo pomer, e l'oliver era tot sec,

e lo presseguer null entec rebia per calor del sol.

En aicest lloc lo rossinyol no cantava, ne l'oreneta,

65

Ç SP39 TP ED EO

OO EG ai)

LE SER UZd at: Ca a Ed V DV LT

66 Bernat Metge - Anselm Turmeda

mas lo cogul, qui ab veu neta cantava lais, així com sol:

e la cigala ab lo mussol,

qui li tenia contra-xant,

e fazien so discordant

l'auzel qui el solen fer plasent. D'est bosc prenien naiximent dos rius contraris en color,

en llur moviment, en sabor, cascun d'ells havent sa natura: car cell qui havia la figura

e la sabor pus agradable,

ab l'apetit insaciable,

aprés que un pauc n'haguí tastat, lo meu cos hac hitropicat

e em portà a perill de mort, car lo beure em donà pus fort ardor e set, quan mais bevia:

e puis, que partir no podia

los ulls de mirar ten bell riu. L'altre no era ten joliu

ne de sabor ten graciosa,

ans era molt pus amargosa

que si mesclada fos ab fel, semblava que ab les nuus del cel hagués desig de batallar,

que els ulls no em podien bastar a figurar son pujament,

IO

IS

20

25

A ae

10

I5

25

Obres menors

————— er

e puis deixendia corrent

ab gran brogit e fort horrible. Dir vos he cosa increible:

a me covenc beure d'est flum, no contrastant que n'isqués fum de sofre quan és sobre el foc, car no podia trobar lloc

on garís de la malaltia,

e puis la set qui em destrenyia volent-me tolre l'apetit.

E descontinent fui guarit

pus haguí d'aquest riu begut, lo qual, pus m'hac dada salut, ab l'altre riu fec companyia,

e tengueren ensems una via vivent abdosos de comú:

mas lo naiximent de cascú era divers e separat.

Quan tot açò haguí mirat

pugí-me'n alt en una roca

qui em pens que ab una empenta poca la gitara hom dins la mar,

car los fonaments viu llunyar

del firmament ultra mesura

ez eren pllelns de corcadura

e crivellats com a garbell.

Al mig havia un castell

68 Bernat Metge - Anselm Turmeda

—————L

de cascuna part ben murat,

a l'una part era daurat

ez encastat de peires fines,

ab veirieres cristallines, historiades subtilment,

e puis, que era el seu paimeit

ten clar, ten llis com un mirall,

e no semblava cop de mall

en aicest lloc hagués ferit,

car no pogre ésser pus polit,

qui n'hagués passat bronidor.

De l'altra part, saul vostre honor, no hi pógrets vezer mais sutzura, ten horrible, que en escriptura no lacs2 us poria declarar,

car no em pens faça a comparar al plus sutze lloc que hajats vist.

Mon cor fou lladoncs pus trist

e tengui'm per dit que mort era, car viu denant mi la pus fera domna que mai auzíssets dir,

e si no us enujats d'auzir

com era gint afaisonada

e de bells vestits arresada,

io us ho diré ab grossers mots : primerament los cabells tots tenc escampats sobre la cara,

IO

IS

20

25

30

15

25

Obres menors

e la part de tras fon pus clara

e menys pelosa que cristall,

l'un ull semblava fos gra d'all, ben parat, e no se'n vezia,

del qual un riuellet eixia

qui demostrava que ploràs, l'altre movia gran solaç,

que sinó riure no fazia,

e movia tal alegria

que semblava fos embriaga.

En la faç hac una tal plaga

que la meitat era mig morta,

e fon cinta d'una redorta

de vimens mesclats ab fil d'aur. Los seus vestits trop gran tresaur mostraven que devia haver,

jats que hom podia ben vezer que no eren tals prop la carn. En ma fe, no ho dic per escarn ne com no m'altava molt d'ella : no em pens que en la sua gonella cabessen dos diners de pebre. Crei que ella em cuidava decebre metent-me garça per colom,

car no dava pervén que un plom presàs tot quant ella vezia,

que dels continents que fazia

no en pogre far mais l'emperaire.

8

70 —O Bernat Metge - Anselm Turmeda

Però no us pensets que fos gaire sencera ne forts, de son cos, que un gep portava sobre el dors, e puis, que era llejament ranca: car del taló se dava en l'anca

de l'una part, quan se movia,

e com avant anar volia

tornava dos passos atràs,

€e puis havia la un braç

pus curt que l'altre la meitat.

E quan haguí un pauc mirat aquest diable ten horrible,

que, ab moviment incomprensible, una gran roda que menava

de l'una mà en l'altra mudava incessantment, ab gran brogit, volguí retornar un petit

atràs, e no em poguí ges moure. Lladoncs me proguera hom noure,

qui em volgués mal, que no em tornara,

e pausei en terra la cara,

mais per pazor que per vergonya. —Llevats-vos, amic, de la ronya— dix ella—, e no us esperdats

per res que vejats ne ojats.

car ieu sui cella que en pauc temps pusc los mesquins llevar dels fems

e els grans senyors gitar per terra. —

IO

IS

25

——n EE

IO

IS

25

Obres menors

E, prenent-me pel braç esquerre, féu-me llevar encontinent :

ez ieu preguei-la humilment, gitant-me tot en la carrera,

que em degués dir son nom qual era, car gran era, cert, son poder: —Amic, pus que volets saber

mon nom qual és, sabiats de cert, (e prec-vos que ho tingats cobert, que no ho sabge persona alguna)

lo meu propi nom és Fortuna,

qui don bé e mal a qui em vull, mas ges per aiçò no em despull

de res que don, car bé ho sé tolre, can ieu me vull, e faç absolre

de tots crims molts hòmens malvats : e si els justs veésets condemnats

a les vets, no us meravellets,

car ieu ho faç. Ara sabets

qual és mon nom, ne per què em plau sia secret, car l'hom qui cau

de son estat, podets pensar

que fa son poder de tornar

al primer punt, e si sabia

qu'ieu ho fasés, no em presaria

un all, ni quant li pogués dar,

e, can no ho sap, faç-li rodar

lo cap, e baralla's ab Déu

UNIVERSIIY OF MICHIGAN LIBRARIES

72 OO Bernat Metge - Anselm Turmeda

com no li torna ço del seu

O no li dóna breu la mort. —Dona—dix ieu—, a mi plau fort tot ço que m'havets recitat,

car vei que de l'adversitat

que sofir, vós n'havets la colpa. —Fols és—dix ella—qui m'encolpa, ne qui de mos faits parla mal.

É si no us són ten lliberal

com desijats, iquin tort prenets 2 Parlats gallard, car bé saubets

que gint parlar amics gazanya.

—Dona—dix eu—, fort sóts estranya. E, pus fets mal, /no us ho diré" Per vostre dit vos provaré

que nulla fermetat havets,

car ço que dats despuis tolets

e fets rics cells qui no ho mereixen, e puis, cells qui ab Déu s'ireixen fets pujar pus alt que els humils,

e fets deixendre los subtils

e pujar alt hòmens grossers,

e fets de tacanys cavallers,

e papes d'hòmens reprovats,

e, finalment, així n'usats,

de femater fins al sant paire. Temps fo que us tenia per maire,

IO

I5

25

IO

IS

25

Obres menors 73

mas ara vei que em sóts madrastre, temps fo que em seguien per rastre molts escuders, ara no em volen: temps fo que cells qui ara volen sobre les nuus, eren jus mi:

temps fou que tants plasers haguíi com pogués haver hom del món, temps fo que tots aquells qui són grans mestres eren mos amics, mas ara em giten grans pessics,

can me veen jaure al baix

e gitant-me cascú son llaix,

bascant e cridant temps passat:

e dien: " Veus qui ha gastat

per sa gran colpa ço del seu",

e sap bé Nostre Senyor Déu

que d'açò vós n'havets lo tort.

Al bon hom pus li és que mort, quan sa fama perd, majorment quan veu que no és malmirent d'açò d'on hom l'haurà blasmat.

E llast Dolça prosperitat,

ion est, ne per què em vas fugent P Convertit has mon gaudiment

en greu dolor, d'on cuit morir.

Lo major dol que hom pot sofrir és, a mon jui, haver usat

d'honor e de felicitat

UNIVEXSIIX OF MICHIGAN LIBRARIES

74 OO Bernat Metge - Anselm Turmeda

e que hom se'n veja puis desert. En l'una mà tenits cobert

molt verí, en l'altra triaga,

en l'una mà vei que s'amaga molt fel, en l'altra gran dolçor, en l'una mà plasent odor

tenits, en l'altra molt pudent.

ç Per què no dau primerament del mal, puis que donets del bé2 No sabets ab qui plaser ve salut, aprés d'enfermetat,

sí es fa, aprés l'adversitat,

lo bé, mas no pas lo contrari. Vós, can fait havets l'hom clavari de molt aur, prenets-li la clau

e no sabets que pus llaig cau

un gran gigant que un petit nan, e plom que palla, e fust gran

no dóna major colp que el poc. No us cuidets que ho diga per joc, car mo he desig de burlar.

Tot açò puix testificar

per tal com de tot he tastat. Sapiats qu'ieu hai per espatxat que, despuis que la nostra maire fec pecar nostre primer paire, no ha nascut hom en est món qui ten grans mals com en mi són

IO

I5

25

IO

15

25

Obres menors 75

———b————b———

haja sofert. Déus me n'ajut,

ai, llas, pus així són perdut l

ç Per què sóts ten descominal

que no em lleixats sofrir més mal en lloc on no fos conegut

Més amaria ésser batut

ab vergues de bou en Bolunya denant tuit, que si en Catalunya un pel de mon cap arrencaven.

Mi, llast De tots cells qui m'honraven he gran desig ésser semblant,

e cascú d'ells ha paor gran

de veure's en lo meu partit.

Can me vesien ben vestit

cells qui es fazien mos amics, dizien que ell eren antics servidors de tot mon llinatge,

mas ara em giten a carnatge,

can vezen que no els puix res dar. Ab res no pot hom tan provar cascun amic, com en mal temps, car lo vertader volrà ensems morir ab vós en tota part,

l'altre us dirà: "De mal són fart, per què m'haurets a perdonar ". Sabets què em fan desesperar Mantes vets, quan sui en mon llit, jo cuidaré dormir, la nit,

76 Bernat Metge - Anselm Turmeda

e no puix gens los ulls tancar

e per força em cové girar

de les vegades més de cent,

e per pauc qu 'estiga durment

no somiu als mas vanitats,

e que sofir adversitats

pijors que ocells que em devoren, los quals tots cells que Déus adoren no podien imaginar

ne escriure, posat que la mar

fos tinta e lo cel paper.

Maleit sia cell qui primer

de terra em llevà, quan fui nat: maleit sia el vilà orat

qui em batejà, com no em matà: maleit sia qui m'enconà,

com no m'hi mesclà realgar.

Car més val dejús terra estar

que quan hom sofer pus de mort. Digats, dona: çde què us tinc tort: Digats (mala mort vos hic lleu I), ifiu-vos jamés causa ten greu que tal pena en deja portar

—Bèstia sóts, segons que em par— dix ella—, perquè em deshonrats e sens tota raisó us clamats :

"No hi ha bon guardó al servei".

10

I5

25

ua —é

p Le)

I5

25

Obres menors

—————É—

No us recorda, segons que vei, que quan en aquest món vingués res no hic portàs, e puis hagués menjar e beure e vestir,

e de res no podets dir

que per mi no ho hajats haút.

Tan vos n'he dat com m'ha plagut, ara no us en vull pus donar. Sabets quan vos prógrets clamar 2 Si més que us he dat vos tolgués. Recorde-us quants plasers hagués en temps de la prosperitat. Pagats-me ço que us he prestat

e siam amics com d'abans.

4 E no sabets que els senyors grans e els hòmens simples tinc al puny,

e faç-los refredar al juny

e sofrir calor a Nadal

Als uns don bé, e als altres mal,

e faç tornar. los jóvens vells. Digats: què us par dels mogobells 2 Han pres a vostre jui bell tom: L'aur han fet convertir en plom los cambiadors que sabets:

e si els deits : " Senyors, què em devets 2 "

respondran-vos que bona amor. No els fan ara ten gran honor, les gents, com al bon temps fazien,

7/

CSC VC ESE VU CS. BC IC AM l'ICAM

78 OO Bernat Metge - Anselm Turmeda

quan lo mercuri convertien

en aur de vint e tres quirats.

Tals se tendrien per pagats

que hi perdessen, vui, la meitat, pus no hi ha fe ne veritat,

que no es tengueren per contents

que de vint sous fessen cinc cents

en fort breu temps, quan io em volia. Doncs, pus sabets que molt mal dia vos puix dar, e molt bo, si em vull, i per què em guardau ab ten mal ull

dient mal de ma deitat 2

Per crim de lesa majestat,

si molt me fets, vos puniré,

e de tal verí vos daré

que no hi serà bastant triaga. —Na vella pudent, embriaga, fets-me lo pijor que puscats.

i: Cuidats-vos, si bé em menaçats, que per això reta la força 2 Despullada m'havets l'escorça, no hi resta sinó la rabassa. Prec Déus que tal gràcia me faça que en breu vos veja dejús terra, e puis en tota vostra guerra,

ne en vós, no daria un carlí. Partit-vos corrent denant mi

e d'aci avant no em parlets. —

————

diag €

IS

25

IO

I5

25

Obres menors

———————————— rr a a ça gat gç a ay dt —— ——É——— —

-

—Mon car amic, gran tort havets— dix ella—com deits tals paraules. Lleixem anar burles e faules,

car ja par que Siats irat.

Digats: 4lo sol dóna clardat tostemps al món, ne l'any claror d Ne la mar ha ten gran amor

als navegants, que aprés bonança no els faça metre el cap en dansa portant-los a perill de mort 2

Dels hòmens me meravell fort, qui em cuiden mudar ma natura. Volets fer bé2 No hajats cura d'incolpar qui fa ço que deu,

car tothom sap de cert, e veu, que dar e tolre és mon ofici.

E, doncs, lleixats vostre desfici, car io vull siats mon amic,

e fer vos he mil tants pus ric,

e més lionrat que mai no fos. —Na vella vil, no veurets vós— dix ieu—que d'ara avant vos am: car més me plau morir de fam que si us havia a comportar.

Car vós no us poríets estar

de tolre'm quant m'haguéssets dat.

—N arlot, pus així sots orat— dix ella—tenits-vos per dit

————

80 — Bernat Metge - Anselm Turmeda

—— —

que io us metré en tan gran brogit,

en hora que no us cuidarets,

que tot ço que us he dat perdrets, jats que no us n'haja molt romàs. — E tornant-me pendre pel braç, gitàm gran tros lluny del castell, car no li semblà bo ni bell

res que li hagués fait ne dit,

e desparec-me ab tal brogit

que semblà lo cel ne vingués. Dic-vos que lladoncs, qui em trasqués tots mos caixals res no en sentira: car ella em lleixà ab tanta d'ira

que els cinc senys corporals perdi.

Aprés un pauc ieu recobrií mos senys, e viu vas mi venir la plus plasent, a mon albir, senyora que hui se despull. Sapiats que ses beutats no vull recitar particularment,

car son cert que null hom vivent les poria escriure ne dir,

e io no vull tant presumir

de mi, qui són hom innocent, que em tinga per suficient

de fer ço que altres no farien. Ab esta senyora venien

IO

I5

25

Ni GE

A -

IO

IS

25

Obres menors

set donzelles fort endreçades

e d'ornaments ric arreades,

però segons l'estil antic,

lo qual vui és gran enemic

de dones qui van per les cimes.

E jats que fossen assats primes per llur cos, e ben compassades, semblà'm que fossen avançades, segons llurs cares, de molts anys, O que greus treballs e afanys haguessen sofert en llur temps. E can foren totes ensems

prop mi, qui boca-dents jazia, l'alta senyora qui venia

ten reialment acompanyada, testà'm lo pols una vegada

e dix :—Est hom és perillós. —Senyora—dix ieu—iqui sóts vós, qui ten mal novell m'aportats P Prec-vos mantinent m'ho digats, ne si me'n podets ajudar.

—Jo us en ajudaré, fill car— dix ella—, si molt vos volets: car tal enfermetat havets

que lleu vos en poré curar.

Tots cells qui m'han volgut nomnar Prudència, dizon veritat.

E si us tenits per consellat

81

82 —Ò Bernat Metge - Anselm Turmeda

de mi, tantost serets garit.

Mas vull no gitets en oblit,

d'aicí avant, estes donzelles:

car si les vesets ten velles,

les pus exceHents són del món.

Car les Sets Arts Liberals són, qui de mi jamés se parteixen.

— Senyora, en ma fe, bé mereixen que per tothom sien honrades,

e jur-vos que seran amades

per mi de bon cor, mentre visca. Soplei-vos, abans que es desisca l'arma del cos, me vullats dir

quin és mon mal: car defallir

cuit, si no m'aidats en breu. —Mon fill, la malaltia greu—

dix ella—que havets, ignorància és. E si vós haguéssets après

com n'haviets avinentesa,

no hàgrets faita la peguesa

en què vui havets dat del coll.

Fort me par siats estat foll,

com a disputar vos sóts pres

ab la bistia qui us ha mès

cent vegades lo cap al sac.

Bé us dic, però, que assats me plac com l'havets bé desenganada,

car ella es té mal per pagada

IO

I5

25

IO

15

Obres menors 83

de vós e de vostra paria

E vei que de la malaltia

que sofrits ella n'ha lo tort,

e ha'us portat a punt de mort

ab falsa informació.

Car vei que sóts d'intenció

que ella us pot mal e bé donar.

AÇÒ no em podets vós negar,

si volets atorgar vertat,

car, jats que us siats barallat

ab ella, io en sé vostre cor. —Senyora—dix ieu—, per null for açò que deits contradiria,

car, com ho faés, mentiria

per mig del caix, sal vostre honor. — Mon fill, vós ets en gran error— dix ella—com açò cresets.

Obrits los ullsi ç E no vesets

lo cel, la terra e la mar l— Lladoncs volgui'm en peu llevar,

Ez ella em dix :—Prop me siurets. Car la malaltia que havets

vei que us ha greument eclipsat. —

E can tot ço que m'hac manat haguí fait, ella em demanà: —Mon car fill, sabets qui creà totes les coses que mirats P

84 Ò Bernat Metge - Anselm Turmeda

—Senyora, vint anys ha passats que en són ten cert com de morir, que les féu Cell qui volc sofrir per nós, en la creu, passió

—E doncs, pus ets d'opinió — dix ella — que Déus creà el món, hajats per cert que cells qui són per Ell creats fan ço que Ell vol, e no poden contra son vol

fer, ne contra ço que Ell permet. E doncs, si Fortuna us promet mal o bé, :com la podets creure 2

semblant m'és que assats puixats veure

que no ha poder absolut. —Senyora, io em tenc per vençut— dix ieu—d'esta gran questió,

mas prei-vos que em valla raisó,

si la dic: e no us irescats.

—bDigats, mon fill, ço que us vullats, que de mal e bé prou n'he vist. —Senyora, mon cor és pur trist,

ab menys esper que mai no Ío,

car ab lluent provació

m'havets clarament demostrat

que ço que per Déu és creat

no pot res fer sens son voler,

o ell permetent. Així és ver

e ho cresec per lo sant baptisme.

IO

I5

25

IO

15

25

Obres menors

Doncs, faç-vos un tal silogisme : Tot cell qui vol o permet mal és fet a l'hom injust egual,

mas Déu, segons que havets provat,

permet fer molta malvestat. Doncs, segueix-se que ell és injustl La conclusió menys que un fust corcat val, car no és vertadera: segueix-se, doncs, que la primera o la segona diguen fals.

A la major no digats als,

car evident és, e fort clara: doncs, pusc-vos dir ab bona cara que té falsa opinió

qui l'altra proposició

vol mantenir que veta sia,

car evidentment aparria

que de tot mal fos Déu la causa. —En est argument és enclausa, mon amat fill, una gran nuu, car no es deu entendre ten cru—- dix ella—com ho entenets:

car la menor, que vós disets

que és falsa, dic altra vegada

que és vera e molt aprovada

per clergues e per sants doctors. Car, jats que Déus moltes errors e malvestats permeta fer, 7

86 Ò Bernat Metge - Anselm T'urmeda

e no cur sovent de refer

ço que serà mal ordonat,

sapiats que pura veritat

és, a fonament de raó,

que no sofer que ab desraó

se faça res en aquest món.

—Ara us dic que pus torbat són, : senyora, que jamés no fui.

Digats : iquè em direts d'aquest jui que li vesem fer cascun jorn P Que, en ma fe, quaix heretge en torn quan vei que els bons soferen mal, e los malvats seen egual

dels princeps e dels gran senyors. Ells han riqueses e honors,

e, puis, que els pobles los adoren,

e jamés no han mal ni ploren,

ne saben què és adversitat.

—Mon car fill, vós ets enganat—— dix ella—, com imaginats

que haver grans honors e rictats sia en lo món bé sobirà.

—Cert hoc, car l'hom qui res no ha no hic és presat un fals pugès, mas bé vei que cell qui ric és— dix ieu — tothom li fa gran festa, —A l'hom ric :sabets què li resta, mon fill-—dix ella—: veure Déu:

IO

15

Eres — ma

IO

IS

25

Obres menors 87

mas no hi és bastant ço del seu. En açò no em contradigats,

car honor ne prosperitats

no fan paradís conseguir,

mas confessar e penedir

e complir los deu manaments.

E sabets que són més plasents

a Déu, qui és exceHent bonesa, les bones obres que riquesa

favor ne honor temporal,

qui giten al foc infernal

tots cells qui hi posen esperança, car fan decantar la balança, comunament, en greus pecats,

e fan-los morir encegats

per ço que no troben mercè.

E tots aquells que ab ferma fe serveixen Déu, e lo món no,

jats que prosperitats no els dó

en est segle, podets pensar

que els ho sap bé guasardonar

en paradís, car més los val

que en aquest món descominal qui fa damnar cells qui el serveixen. Bé us dic que alguns són qui mereixen honors e ricors temporals,

e ges dels gauigs celestials.

per aiçò no seran privats,

88 — Bernat Metge - Anselm Turmeda

car Déu sap que no són pagats can vezen paubres famejar,

e no desigen mal usar

de les riqueses d'aquest món,

mas d'aquests, car fort petits són,

no us en cal fer menció. Pus ab clara provació

vos he mostrat, doncs, mon car All,

que en béns temporals ha perill de conseguir salvació,

falsa és vostra opinió

que en ells sia bén sobirà. Vullats o no, vós covendrà

dir que Déu és sobiran bé,

car, segons que provat vos he (e vós qui ho havets atorgat), tot lo món fo per Ell creat.

E doncs, si bé hi ha, Déu l'ha fet:

e sabets que és molt pus perfet qui crea, que la criatura. Aquesta raisó no és escura,

que tot hom grosser l'entendria. Doncs, cell qui vol haver paria ab Déu, sos manaments complint, no el cal anar ab lo cap clin

si bé sofer adversitat:

car la pacient paubretat

és a Nostre Senyor plasent,

ua

IO

IS

25

IO

IS

25

Obres menors

e cella li és desplasent

la qual hom sofer pel contrari. Doncs, ver és aquest correlari : que sobiran bé és amar Déu

e que més val ésser tot seu

que d'aquest món enganador,

e qui l'ama de vera amor

ab Ell tostemps regnarà. Segueix-se, doncs, que null bé ha lo malvat hom, si bé és ric:

e que el bon hom, car és amic de Déu, ha perdurable bé.

Molt amat fill, més vos diré: Posem que gran felicitat

sia en est món ésser honrat,

e que hom haja molta moneda ab molts vestits d'aur e de seda, e res no el venga de contrari,

e que faça son adversari

venir en cell punt que volrà. Tothom comunament dirà

que ço gran prosperitat és,

e que és dolent qui no ha res

e que viu en adversitat. Doncs—direts vós—, mal ordonat és lo món, con així és partit. Car molt aul hom vei ben vestit. ez ha diners, e ço que vol,

go Ò Bernat Metge - Anselm Turmeda

e molt bon hom s'escalfa al sol per tal que no ha què s'abrie... "— —Senyora, certament vos dic que, si és així com posats,

quants hòmens jamés foren nats no me'n farien altre dir.— —Ara vei que volets garir,

mon dolç fill, de l'enfermetat, car havets-me clar demostrat l'entec que havets dins vostre cor. E d'uimés no hajats paor,

que, Déu volent, garit serets. Vós, segons que io vei, cresets que aicells que a vós dóna semblant que sien honests hòmens, han aquelles virtuts que pensats,

e que aicells que vós mal jutjats sien injusts hòmens e mals.

E sabets que no són eguals

los juis del hòmens d'aquest món , car cells qui al vostre jui són bons, honests e benfazents,

seran mals al jui de les gents,

e pel contrari semblantment,

e no sabrets, per consegúent,

qual mereixerà mal o bé.

Pus llarg vos ho declararé

perquè en vejats mills la vertat:

IO

IS

25

IG

15

25

Obres menors

Posem que sóts ten endreçat que los bons e els mals coneixets. Ges per això vós no saubrets jutjar ço que mereix cascú, car no és en est món algú vertader jutge sinó Déu,

qui ab l'infinit saber seu

ço que fall a cascú coneix

e li fa segons que mereix, tostemps pietat migençant.

dE no fou meravella gran,

e jui de Déu fort amagat,

de Don Pedro, quan fo gitat de Castella pel rei Énric2

E, jats que fos potent e ric

e de son regne ver senyor, però Déu ne donà honor

a cell qui mal dret hi havia

a jui de la gent, qui dizia

que el rei Enric tort demava: e, finalment, molt hom jutjava que el rei Don Pedro era tal que, si Déu no hi fos parcial, son enemic del món gitara. Los juis divinals, dic encara que són tots fundats per raó, mas són contra l'opinió

dels hòmens rústecs, menysprezants

QI

92 — Bernat Metge - Anselm Turmeda

aquells, com no els veen semblants d'açò que ells n'han imaginat. Molt hom serà per bo jutjat segons lo món, e no volrà

fer males Obres, e haurà

lo cor ten flac, que, per ventura, per alguna desaventura

que li vengués, se lleixaria

del bé que començat hauria,

e despuis faria tot mal.

E l'exceHença divinal,

vezent lo cor d'aquest ten flac, no li vol metre el cap al sac

per ço que no és lleix de bé fer. Alscuns ne són qui llur esper en Déu tan solament han mès, ez Ell, qui veu que llur cor és ab ten gran ardor acostat

a la santa divinitat,

no vol que sien agreujats d'algunes greus enfermetats que Ell vol donar a qui li plau. Alscuns ne són a qui la clau

del regiment del bén public comana, per ço que l'inic

sia punit del mal que fa. Alscuns ne són a qui tolrà

gran part de llurs béns temporals

IO

I5

25

IO

IS

25

Obres menors l 93

per ço que dels celestials

no sien per ergull gitats,

e vol que es tinguen per pagats del mal o bé que els vulla dar. Alscuns ne són que vol temptar, e dóna'ls grans adversitats

per ço que sien confirmats

per llur exercitació,

que no hagen presunció

de les virtuts que en ells seran. Alscuns ne són qui guanyat han lo regne de Déu per morir,

car han volgut per Ell sofrir pacientment molt vil escarn,

e, no res menys, que la llur carn sia per infels destrouida,

e volgren passar mala vida

per bon eximpli a nós dat,

e que poguéssem veure clar

que més poden virtuts que mals. Mas dels hòmens qui no fan als

sinó entendre en malvestats,

can la gent veu que són plomats

e condemnats a cruzel mort,

no se'n meravellen tan fort

com fa d'aquells qui no ho mereixen. É, puis, que dos béns se'n segueixen: lo primer és, car los malvats

94 Ò Bernat Metge - Anselm Turmeda

del mal que fan són castigats,

e lo segon, que s'espordeixen

tots cells que en fer mal s'atreveixen, quan vezen que als mals no pren bé. Mas vós direts: " Dona, bé sé

que si mals hòmens cerquen mal

e el troben, Déus és liberal

si els ne compleix llur voluntat,

car Si troben ço que han cercat,

per contents se deuen tenir."

Mas iquè porets vós ací dir P

Molt hom injust mal cercarà,

e Déu tant de bé li darà

con li poria demanar.

E io us dic que em pens, mon All car, que el mal a qui Déus tan bé fa

ten aul intenció haurà

que, si Fortuna el destrenyia,

en tals pecats declinaria

qui el portarien a greu mort. Alscuns ne són qui es temen fort de perdre llurs felicitats,

e guarden-se de malvestats

per ço que Déu no els tolgue res,

e si bé lo cor d'aquests és

humil ab mal entendiment, segueix-se'n un bé, car tement

que no vinguessen a fretura,

IQ

15

25

TO

I5

25

Obres menors , 95

lleixen lo mal e no han cura

de fer molts pecats que farien. Molts ne són qui degollarien

per un fiorí tot son llinatge,

e donen a tothom damnatge

ab que ells n'hagen algun profit, e can ells han lo sac farcit

e Déus ha vist que són ben alt, gita'ls d'aquí, e fan tal salt

que es trenquen lo coll e la cama e perden quant han, e llur fama roman per tostemps denigrada.

A molt hom malvat és donada potestat de la gent punir,

e vós devets-ne presumir

que es fa pels bons exercitar,

e per los malvats condemnar. Car los sants qui sofrir volgueren per Déu cruzel mort, no hagueren corona d'aur aconseguida

Si, doncs, hòmens de mala vida no els haguessen llevats del món. E quan los malvats punits són cascuns los pot gitar son llaix, car justament porten lo faix

que llong temps havien cercat. Per què, tenits per espatxat

que Déu és jutge sobirà,

96 Bernat Metge - Anselm Turmeda

e tot quant és fet, ne serà,

al seu voler és subjugat,

lo qual és tan ben ordonat

que no fretura de millor,

e que tothom té gran error,

qui es met en cor de mantenir que Déus acostum fer ne dir permetre, voler ni mirar

res que hom puixa imaginar

que sia fait ab desraisó.

Mas humanal opinió

aquests grans juis no pot entendre. Per què, no us en vullats contendre, d'aci avant, ab hom vivent,

e, si us plats, crezets fermament que Déu, qui és bé sobirà,

lo món e ço que format lia

a bona fi ho volc crear.

E si volets considerar

del mal la difinició,

coneixerets que mai no fo

mal en est món, sinó tot bé.

La difinició us diré:

Mal és de bé privació.

Doncs, no hi cal gran provació, que el mal que hom Ía sia res, car privació res no és,

ne el mal que hom fa, per consegúent.

IO

I5

25

10

IS

25

Obres menors

Per què, he provat clarament

que tostemps és bona Fortuna. —Senyora, mai persona alguna— dix ieu—no ho creurà si lo hi dic. Quant és de mi, bé us certific

que no hi faria questió.

Doncs, major declaració

soplei a vós que me'n donets—. —Molt amat fill, vós los direts,

a tots cells qui hic volran dubtar, que Déu l'ha volguda crear

per exercitar o punir,

remunerar o corregir

los bons e els mals, segons llurs mèrits: los mals punir per llurs demèrits e els hòmens bons remunerar,

e els hòmens justs exercitar

perquè de si no presumesquen,

e perquè no s'atrevesquen

a mal corregir los injusts.

E tendran-se tots per vençuts,

cells qui el contrari mantenien,

e veuran que res no sabien,

cells qui eren d'opinió

que hom no els demostràs per raisó bona, lluzent e vertadera,

que Fortuna jamés no era

mala, jats que fos desplasent.

97

98 — Bernat Metge - Anselm Turmeda

E podets-los dir certament que Fortuna totstemps està en la mà de tot hom qui ha bon seny e raisó natural. Car cella que jutjarets mal, si la prenets en paciença, vos darà clara coneixença de tots vostres defalliments,

e si en est món sofrits turments.

paradís de lla consegrets. Mon car fill, pus entès havets clarament tot ço que us he dit, de l'enfermetat sóts garit,

per què, tornar-vos-en podets. E soplei-vos que em perdonets, car ocupada seré un poc.—

E semblà'm que ab falles de foc m'hagués hom donat per la cara, car no em volgra partir encara de la sua gran exceHença. Però, ans de la departença acompanyà'm fins a la mar,

e féu-me en la barca pujar

ab qu'eu era vengut aquí,

e dix :—Donzelles, donats-li cascuna un plaisent baisar.— Éz ieu volguí-m agenollar

IO

I5

25

IO

15

25

Obres menors 99

ab cor que li besàs les mans, mas correc-me abraçar abans, e besà'm fort honestament.

E les altres encontinent

ab cara rient me besaren,

e, burlant, la barca vararen, partint-se corrent denant mi. En tal punt, que despuis no vi elles, ne res que us haja dit, sinó que em trobé en cell partit en què fui al començament, can la mar e el contrari vent me fazien lo cap rodar.

Ez aprés pauc vau arribar

al lloc on m'era recullit,

can lo vilanàs mal vestit

me trai cautelosament.

E la barca sobtosament,

a penes d'ella fui eixit,

gità denant me tal cruixit

que fo'm semblant tota rompés, e regirém, e no viu res,

ne sabí si tenc bona via.

Mas ans que s'esclarís lo dia, per ço que no fos mal jutjat que tan gran maiti fos llevat e que m'anàs deportar sol

(car no és prezat un caragol

I00 —Bernat Metge - Anselm Turmeda

qui no hic ha ventositat gran), torní-me'n ivars passejant

a mon hostal, dins la ciutat de Barcelona, on fui nat

e morrai, si en sui crezegut. Éz ab aitant, Déus vos ajut

e us don paradís aprés mort, car ieu no sai pus ric deport.

ANSELM TURMEDA

15

25

COBLES DE LA DIVISIO DEL REGNE DE MALLORCA

Com per alguns honrats mercaders de Mallorques sia estat pregat afectuosament que faés e ordonàs un tractat de a divisió del dit regne, supòs que lo meu enteniment sia grosser e no sobtil en l'art d'atrobar, emperò per dar alguna satisfacció a llurs precs he fetes algunes cobles grosseres en pla català, segons que veurets.

Si em lleví un bon maiti, temps era de primavera,

e vai pendre mon camí per una estreta sendera, trescant (2) per cella carrera fins que eu fui arribat

en un gracióls) prat,

ja lo sol declarat era.

104 —Bernat Metge - Anselm Turmeda

Lo jorn era declarat

e lo sol qui s'espandia per aquell delitós prat qui tot de flors se cobria, en mig del qual aparia

un palau molt alt, murat, de torres environat: feites són per maestria.

D'un gran vall és vallejat, (el tot de pera picada

és construit e fundat.

Tal obra, ni tan presada en alguna encontrada jamai viu, ne tan plasent, ple era d'aiga lluzent: paria fos distiHada.

Muioles e estorions

sobre l'aiga gint saltaven: anguiles qui, jus lo fons, barbs hi viu qui pasturaven, llampreses qui encalçaven savogues per a xuclar, aucells viu acabussar

qui vives les se'n portaven.

Davalli de mon cavall,

IO

I5

25

IQ

IS

25

Obres menors IO5

lleixí'l dins lo prat en destre, e anant entorn lo vall

per la via, a mà destra,

e sus alt d'una finestra

una donzella parlà, humilment mi saludà :

—Bé sia vengut lo mestre l—

Tantost que m'hac saludat eu tan gran remor sentia del pont, qui es fo acalat. Veus la porta qui s'obria, set donzelles en la via viu tot dret vert mi venir: segons tot lo meu albir vestides són a sa guisa:

Totes porten, ab collar

de dues colors partides:

de vermell e d'un blau clar, llurs testes de flors (cenyides), de blanxes perles garnides,

Íde maragdes e safirs) ametistes e raubís

e granades gint polides.

Pres del franc acolliment, la salut denant posada,

106 Bernat Metge - Anselm Turmeda

ab semblant bell e rient, era cosa ordonada.

E donaven (aparent)

la una degués parlar

per les altres, e recitar a mi la llur ambaixada.

—Ai, mestre molt reverent— dix d'elles la pus jolia—,

lo vostre aveniment

nos ha dada alegria.

Cosa molt cruel seria

que no fóssets meritat,

pus ací sóts arribat,

la nostra amor vostra sia.—

Van mi pendre per la mà, dins lo palais mi metien. Veus la porta qui es tancà, ja lo pont llevat havien. Donzelles viu qui corrien solaçant per un jardi, esvergonyant-se de mi entre los arbres fugien.

En cell jardí los fruiters eren de totes maneres: dàtils, pomers, presseguers,

IO

I5

IO

25

Obres menors 107

codonys, albercocs, cireres, massanes, prunes e peres, taronges, poncís, llimons, avellanes e lledons,

raims moscatells e figueres.

Ab aitant fom aplegats

en una bella verdura. Fruiters qui afrenellatís) eren, per gran espessura,

e feien, contra natura,

cald d'hivern, frescor d'estiu. De ma vida mai no viu d'arbres tan gentil clausura.

Sots los arbres són les flors, qui reflorint florejaven, gitant llurs flagrants odors, per l'aire variejaven,

aucellets hi xantaven

lurs (versets) e llurs xançós, a quintes e a bordós musicalment biscantaven.

E aquí (P) vérets violers blaves, grogues e vermelles, qui se'n pugen pels noguers roses blanques e vermelles,

I08 —Bernat Metge - Anselm Turmeda

e d'altres floretes belles,

e flors de llis e clavells girofles, safrans novells,

e poms d'amors e murtelllels.

Enmig d'ells és la Reial Fontana, qui cinc flums gita. Bé és cosa divinal

lo fet de l'aiga condita:

per set canals se congita (per) lo verger verdejant,

e puis va-se'n retornant

a la font d'on és eixida.

Una sala exceHent sus la font edificada: bé són les colones cent,

sobre lles) qualls) és fundada.

Tota quanta és murada

de jaspis verds e vermells, de marbirje los capitells. Tot és obra florejada.

Les finestres de crestall,

e de banús llurs portelles fetes per sobtil entall,

d'on remiren les doncelles, certes, semblant de aicelles

IO

IS

25

IO

15

25

Obres menors IO9

en lo delitós verger d'aquell gran rei Assuer, no crei fossen ni tan belles

Per grazons de marbre blanc nos en pujam a la sala.

No em recorda que ves anc

tan graciosa escala,

e dien que edificà-la

un mestre del rei Artús,

puis morí caent dessús.

Cert, lo món ne pres gran tala.

Lo portal entretallat

de obra molt adonosa,

tot a l'entorn deboixat d'aur e d'azur de Pistoia. iOh Déu, com és rica joia les històries qui hi són

de Hèctor e de Jason

e lo fet de la gran Troial

Les portes són de bresil,

a la morisca obrades,

molt sobtilment esmaltades, fetes per novell estil. Donzelles viu ajustades, tantost van mi saludar,

IIO — Bernat Metge - Anselm Turmeda

—Mestre, plàcia-us intrar— dient, ab les mans plegades.

Entrant, un raig de claror

tota la vista m'hi serra,

lo sol no el gita major,

si mon parer no se n'erra,

que (si) pel braç Íno m'Jaferra una donzella e'm tenc,

con a sent Paul entervenc,

ja fóra caigut en terra.

Poc a poc, confort prenent per la vista qui em regia, gardi e viu clarament

que mai obra tan jolia

al món ésser no poria

ne serà, ne mai no Ío, sinó el temple de Salamó on lo ver Déus se colia.

Obra de encantament

és, segons la meu creença.

Vestit de llaunes d'argent

és lo mur, de gran valença, esmaltat per gran prudença, e tot estoriejat,

dessús en lo traginat,

IQ

IS

25

Obres menors III

de fin or, tot de Florença.

A l'entrant, sobre coixins d'on remiren les donzelles: d'or e pell són los patins e llurs calces de brunelles, e llurs vestedures belles són de diverses colors,

de violes e de flors

al cap porten garlandelles.

Can més gard e puis remir

més la sala mi plasia.

No ho pot creure qui ho ou dir, si ell mateix no ho vesia:

aitant de nit com de dia

l'aire vérets clarejar.

En cadira assentar

mi fan, per llur corteria,

prop la cadira reial, tota ella (2) entretallada, d'una peça de coral mestrivolment laborada: en la qual viu assentada una dona molt plasent, segons són capteniment regina és coronada.

112 Bernat Metge - Anselm Turmeda

E la seu faç blanxa, plasent, graciosa per natura

era: lo seu vestiment,

de fina seda escura.

En la sua gardadura

demostrà gran marriment,

e sospirant e planyent

dix :'—Eu sui en gran pressura.—

Espès e molt sovent

per plorar los ulls se torca. —i Qui sóts vós, dona plasent a qui el cor se desconorta l-— —Vei enveja qui aporta

mos fills e perdició.

Si volets saber qui só,

són la llla de Mallorca.

Jo són aquella ciutat que plorava Jeremias: sola, plena de poblat, vidua per senyoria.

E io qui pendre solia grans traúts, e demanar, cové'ls-me ara pagar,

Si no, fan mi vilania.

Mos fills desobedients

JO

IS

25

10

15

25

Obres menors

als estranys m'han subjugada.

Per los llurs mals regiments concòrdia han gitada,

e fortment l'han avilada

del regne, ab deshonor,

e sa germana amor

ab trompes l'han bandejada.

Rancor e impietat,

les quals eren bandejades, enveja ha tant tractat

que en la illa són tornades, totes tres són més preades e regeixen l'estament,

e per major honrament

en tot fet són demanades.

Déus beneit omnipotent ordonà que fos regina, féu-me cap de molta gent, e de valor fui garnida.

E ara, pobre, mesquina,

a tothom só en desalt.

De ma glòria sus alt caiguda sui en sentina.

No em sé per quina raó

los meus fills m'han avorrida,

113

tr4 —Bernat Metge - Anselm Turmeda

ne per què divisió

entre ells és establida.

Si ma gent era unida viurien segurament.

Lloar me puix a la gent

que de tots béns són fornida.

De tots béns en general

io fui tostemps abundada, ha sabor especial

de tota fruita en mi nada, e la carn qui és portada de fora altre regnat,

pus en mi han pasturat torna con si fos mostrada.

En mi gran abundament de peix ha tota vegada, d'oli, llegums e forment covinentment só bastada: de nobles vinyes ornada, raims moscatells e parrells, de viles e de castells

molt honradament dotada.

En mi nobles cavallers se són trobats tota via, burgeses e mercaders

JO

15

IO

25

Obres menors

faents grans mercaderifa) en Flandes e en Suria, en terra del genovès,

en Pisa, qui prop nos és, e en tota Berberia.

Los meus valents mariners per tot lo món se nomenen, savis, trempats e lleugers : per llur art al món floregen, dels navilis qui naveguen, són patrons e gardians,

e naus estranyes endrecen. De molt honrat menestral io són bé acompanyada,

la llur obra fan lleial, sobtilment e gint obrada. Per tot lo món és portada, e per ço con és plasent,

ab gentil laborament, pels mercaders és comprada.

Mos pageses, ab falcons a cavall van a la caça, ab filats e ab furons cascú son delit percaça.

IIS

II6 Bernat Metge - Anselm Turmeda

E passen llur vida grassa, així con los ciutadans:

no direts fossen vilans. Llur fet dir seria massa.

Primer lo espiritual estament comptar devia. Tant és ma dolor coral que exoblidat l'havia. Mout llonga cosa seria voler-lo tot declarar. Plaia-us, donques, escoltar llur summa per corteria.

Per l'orde dels framenors

fui e seré molt honrada: molts mestres e grans doctors ha en mi tota vegada.

iO Déu, con fui exalçada

con pres lo noble capell mestre Nicolau Rosselll

Al món per ell són presada.

Fra P. March, Fra Corretger, grans mestres en Teologia: vull-vos dir del llur afer:

Si vui lo món se perdia Natural Filosofia,

10

15

25

IO

15

Obres menors 117

de llur cap ells la trauran, e lo test declararan de la gran Geometria.

cE aquell gran general

del Carme, (quel en mi floria2 La carrera divinal,

menyspreant lo món, seguia, de tot ço que ell havia

lo monestir feia fer,

mestre Joan Ballester.

Font era de Teologia.

Per molt valent framenor pel món són anomenada,

en ells regna la valor

del preicar tota vegada.

Lla on no em són atrobada, per viles e per castells mestre Joan de Fornells, arquebisbe, m'ha honrada.

Aprés ve lo confessor

de l'exceHent rei don Pere, Fra P. Cima, gran doctor qui seguia la bandera

de sent Francesc vertadera. D'aquell meu noble bisbat

118 Bernat Metge - Anselm Turmeda

senyor era e prelat. De honestat fo carrera.

De sciència la flor

en mi florint refloria,

era hom de gran valor

e mestre en Teologia,

e io creu que son nom sia frare Nicolau Martí. Gran honor per ell rebí en lo temps que ell vivia.

Encara corre la font,

gran flum gitant de sciença, de nós a Déu és fet pont, hom és de gran consciença, per la sua gran prudença io l'acompar a sent Paul. Est és mestre Nicolau Sacosta, qui molt m'agença.

En mi vui lo segon

Moisès porta les taules

de saber dolç e pregon, mostra-ho bé en ses paraules: dels grans poetes les faules retorna a bons castics:

grans hòmens, pobres e rics,

IO

IS

25

IO

15

25

Obres menors

tots menjaren a les taules

de aquell convit graciós, del berret quan féu la festa. En son preicar delitós

en bé la gent amonesta, dels scients ell és la (tJesta. par un altre Salamó, mestre Joan Xemenó, seguint la via honesta.

Mestre P. March, framenor, (bell parlar ab gran loqiença) la gent gita de error

parlant-los ab gran sciença, entre els scients molt m'agença, car lloada per la gent,

de llevant e de ponent,

són, per la sua prudença.

: E aquell doctor famós,

frare Antoni Sentoliva Vertader religiós,

dels delits del món (se priva). (Pels pobles on ell arriba)

a preicar lo manament

de Déu, a tota la gent

lo mal, tant com pot, esquiva.

IIQ

120 — Bernat Metge - Anselm Turmeda

Dos n'hi ha que lo berret

pel saber portar mereixen :

Fra Bonaquist e Fra Poncet. Molts d'altres, que ells segueixen, frares pocs que tot jorn creixen en l'orde dels framenors:

con Sent Francesc gloriós,

servint a Déu lo món lleixen.

En mi honrats monges ha dins la reial abadia.

iE de quant noble capellà són ornada vui en dial

i De la Mercè què us diria, ensems ab la Trinitat Molt catiu han rescatat

e gitat de Berberia.

E doncs, iquè és esta deshonor, que en mi tal divís haja

on tant mestre e doctor

ha son natural estatge2 —Senyora, son avantatge cascun d'ells cerca per si,

va dient a son vesi:

"Jo no són de ton llinatge. "—

—Frare Anselm, o fill carl

IO

15

25

10

15

25

Obres menors

O de les tres lletres mestrel Lo morisc vos és tot clar

e en l'hebraic sóts molt destre cE què atrobats en lletra

que en sia ocasió,

d'aquesta divisió

e de aquest meu gran sinestre

—Senyora, antigament, ans que fóssets crestiana, havia gran uniment

en la vostra gent pagana, en tot lloc feien ufana

de la llur dilecció.

Mai no fo tal unió,

de migjorn a tramuntana.

Vostre poble, poc e gran, molta amor se portaven, que si u d'ells rebia dan los altres li ajudaven, tan coralment se aimaven que, tots ajustats en u, per mantenir bé comú

a llur rei se rebeHaven.

AÇò, doncs, veent lo rei, un conseller ell tenia,

121

122 Bernat Metge - Anselm Turmeda

demanà-li quin remei en açò pendre poria,

e ell, qui bé s'entenia, dix que llur dilecció pot tornar divisió

per cors de astronomia.

Lo rei moro, de present va-li fer gran prometença : "Si poràs fer de ma gent alguna gran departença, per tot cert e sens fallença de mi rebràs gran honor, si la llur coral amor

pots tornar en malvolença. "

Aprés vint jorns, un gran matí (dia era de dissabte),

ell la hora elegí

de Saturnus, que és molt apta, e és per donar recapte

a aquell propòsit seu,

primer, sacrifici féu

de un cà o d'una gata.

Quatre images de plom féu fer així figurades. A semblança eren d'hom,

IO

IS

———-— —

IO

25

Obres menors 123

mout sobtilment empremtades, semblants de cans e de gates han les cares verament.

En tan mal costiHament foren fetes e obrades.

Can la lluna, del seu llum aminvant, creix per son nombre, ell ordonà un perfum

sots un arbre, en la ombra.

De semença de cogombre, ungles d'hom, sang mestrual, paparres, fulles d'orval,

primer tot lo lloc escombra.

Pus lo lloc fo escombrat, les images ell (posava),

e, estant ajonollat,

del perfum les perfumava, per la esquena (les) soldava perquè el fet hagués vigor: en drap de negra color

les dites embolicava.

Quan lo fet fo acabat,

denant lo rei ell disia : "Senyor, ço que m'has manat he complit vui en est dia.

124 0 Bernat Metge - Anselm Turmeda

A tu clara cosa sia que la llur gran unió tornarà divisió

per aquesta obra mia.

De la illa en mig lloc

dues d'elles amagava,

e tornant a cap d'un poc al dit rei que el demanava, per la sua llei jurava

del poble no hauria pau

si al mig del seu palau

les altres ell soterrava.

Tantost lo rei soterrar celles imatges faia,

e aprés féu escapçar

cell qui açò fet havia:

al conseller el prenia,

e mès-lo dins en presó

en (la) qual, mesquí, mort donant-se malenconia.

Despuis del dia ençà cascun son par abandona: la u a l'altre tot mal fa, e li tracta, e li ordona.

E lo llur rei de corona,

fo

IO

I5

25

IO

15

25

Obres menors 125

havent son poble partit, valentment fó desconfit pel comte de Barcelona.

Est aital encantament qui és en vós vui en dia, fa divís en vostra gent. E si us plai saber la via, a vós certa cosa sia

que los cossos sobirans sobre los nostres jussans han influent senyoria.

Així con és tirat

lo ferre per caramida, dispon-lo a mal son grat (de tal valor és garnida), en així per semblant mida los cossos celestials disponen los terrenals

en aquesta present vida.

Ja sabets que el pacient agreujat per malaltia,

can ve que en lo girament

la lluna pren la seu via pijorant va d'aquell dia

fins que el quart és reformat,

126 —Bernat Metge - Anselm Turmeda

pus flac troba son estat que d'abans fer no solia.

Donques, sapiats per ver que les esteles formades sobre nós han llur poder: per ço veurets a vegades persones de gran sang nades venir a vil estament,

e a molt gran honrament muntar celles menyspreades.

Per elles és pobretat,

riquea e senyoria,

malaltia e sanitat,

Fortuna així l(els guia. Mes vostra creença sia

que aiçò fan ab voluntat d'aquell ver Déu increat

qui tot quant és al món guia.

Devem creure fermament que Déus creà la natura,

e sota son manament

jau cascuna creatura.

E vostre poble, qui factura és (del Déu omnipotent, vulla'l pregar humilment

IO

15

25

IO

I5

25

Obres menors

llur divís torn amor pura.

dr dr gener S se'n tornaran

de bon cor tota vegada. Les images no els mouran, fel la obra encantada

tost serà desencantada:

e la llur divisió

tornarà gran unió

e caritat ordonada.

—Frare Anselm, vós m'havets dat coníort a la dolor mia.

Prec-vos no us venga desgrat

a la vostra corteria

anar per missatgeria

al meu poble desolat

de aquella pobre ciutat

qui noble ésser solia.

Vullats-los amonestar

que amor entre ells haja. L'enveja, del popular

e dels grans defora vaja:

e cell qui és de gran paratge port al pobre gran amor,

no faent mai deshonor

a null hom de son llinatge.

127

128 Bernat Metge - Anselm Turmeda

Encara, certes, esper

en lo món ésser lloada,

si mos fills volien fer

entre ells pau ordonada,

més que més esta vegada (quel aquell rei molt exceHent, honor de tot lo covent,

Don Martí, m'ha esposada.

Fins ací io em puisc lloar de la sua senyoria.

No crei al món n'haja par, dretura és la seu via. Segurament vui en dia

viu son poble verament,

si no fos l'espordiment dels moros de Berberia.

Prec-vos, con pus prestament que porets, haja resposta.

Ja sabets que el parlament cortès molt val e poc costa, e si algun se desacosta

e no us vullen escoltar,

no lleixets vostre parlar, jaquits-los fer a llur posta.

Bé e mills sabets parlar

IO

15

25

IO

I5

25

Obres menors

'vÓS que eu dir no sabria.

Prec-vos no us vullats tardar:

fets en nom de Déu la via. Saludant-los de part mia, deits-los que enyorament hai, cert, del bon estament en lo qual ésser solia.

—Senyora, de bona ment vostres precs obeiria,

si venir segurament

del vostre poble poria. L'anar molt lleu me seria, mes fa'm por que, al tornar, ells no es volguessen pagar de mi, si res los devia.

—Frare Anselm, pensar podets que io en res no volria

vostre dan: e bé sabets

qui va per missatgeria

és-li feta corteria

per cell a qui és tramès.

Jo no em pens mos fills per res a vós fessen vilania:

que és usança general en lo món acostumada,

129

130 — Bernat Metge - Anselm Turmeda

que missatger no pren mal

dins alguna encontrada.

Molt estic meravellada

con vós, qui sóts tan valent,

vos metats espordiment 5 en lo cor, esta vegada.

—Senyora, antigament

lo falcó féu companyia

en lo gall estretament, 10 e, anant per la llur via,

lo falcó fort reprenia

lo gall de deslleialtat ,

clarament li ha parlat

que ell poca fe havia. I5

f Certes, io no en só nodrit

ab l'hom, ans era salvatge.

Fui pres per un hom ardit,

caçador, en lo boscatge, 20 e mon senyor qui és de paratge,

pus que son pa he menjat,

tenc-li bona lleialtat

senes fer son homenatge.

AÇÒ és clar a la gent, que com io són clar (2) en l'aire pusc fugir molt francament

IO

25

Obres menors

e tornar en mon repaire,

e, can oig cridar e braire mon senyor, de mantinent en son puny torn lleialment : tració no li vull faire.

E vós, qui en l'hom ensems vos sóts nodrit tota via, menjant e bevent tostemps havets fins en aquest dia, si ara pendre-us volia fugiriets, de present.

Fort me par gran traiment, de bé retre vilania. "

Falcó, vós me fets contrast de la deslleialtat mia.

Si vós vèiets vui en l'ast dos falcons, en aquest dia, io crei per santa Maria

que can iriets caçar lleixariets l'hom cridar

e fariets vostra via.

Donques, bé deig io fugir, qui set companyons havia, denant los me vitr rostir, d'on haguí malenconia

131

132 — Bernat Metge - Anselm Turmeda

dins mon cor, e vui en dia desplaser e gran dolor:

més am morir confessor que màrtir. A vós cert sia. "

Senyora, lo dit falcó

de l'hom pot haver fiança,

mes lo gall ha gran raó

que d'ell haja gran dubtalnçal, perquè a redona dansa

veu ballar sos companyons,

tot esquiu, a regirons.

Per cert mai no s'amansa.

Així me'n pren con al gall,

qui, per por, de l'hom s'estriga, despuis que aprés lo vall,

a la porta plegadissa,

al costat d'una bardissa

Viu mon companyó cremar,

un altre en viu socarrar

dins aquell any en Evissa.

Si io he por del morir (P) no m'ho tingats en follia. Jesús se'n volc escondir, segons hom féu pregaria: ("Que encara tostemps sia)

IO

I5

25

IO

I5

25

Obres menors

l'esperit aparellat per a fer ta voluntat, la carn ha gran malaltia ".

—Frare Anselm, no us vull forçar de fer la missatgeria.

Carament vos vull pregar

que per vostra corteria

una lletra feta sia

per vós a la mia gent,

donant-los ensenyament

que entre ells amor sia.

—AÇÒ faré volenter,

senyora mia honrada.— Tantost tinta e paper,

e ploma molt (ben) trempada denant mi fo aportada,

per complir son manament esta lletra verament

així fo per mi dictada:

"Saluts e bones amors als fills de la gran regina plena de moltes dolors, Mallorques, la pelegrina. De la escriptura divina vos vull dar ensenyament.

bem

134 Ò Bernat Metge - Anselm Turmeda

Prenits, doncs, pacientment de castics ma disciplina.

Tot primer, faç assaber

que tots sóts fills d'una maire. Bé deuriets, doncs, voler, cascun, gran bé a son fraire. Aristòtil ho declara

dient en conclusió :

cap de generació

la terra és, con lo pare."

Déus lo Pare, per amor

e per gran bé que ens volia, adobar volent la error

que Adam feta havia,

son Fill tramès en la via en semblança humanal. Con Ell fos tot immortal, per nós morir lo jaquia.

Déus beneit tot poderós tal pietat ha mostrada per ço que gitem de nós enveja, car és malvada, e caritat ordonada

git fora divisió.

Amor e dilecció

I0

IS

25

I0

I5

25

Obres menors 135

entre nós sia trobada.

E si per amor serets units, enemics no us poran moure, si per oi serets partits, vendran-vos los ossos ròure, trauran-vos fora del foure dels vostres béns temporals, rebrets hontes e grans mals, que sol no us gosarets moure.

Un eximpli us en vull dar: tres llances ensems lligades a tard se ponan trencar mentre sien ajustades,

e si són deseparades rompran-se lleugerament, mentre hi haja uniment jamai no seran trencades.

Aquell sobiran doctor Jesucrist, fill de Maria, dix vendria en error

tot regne qui divís sia, e la una casa cauria sobre l'altra, verament. Sant Lluc posa clarament tota aquesta profecia.

136 — Bernat Metge - Anselm Turmeda

En los llibres dels passats e les històires antigues, veurets que les malvestats

que pel món se són seguides,

enveja les ha (cenyides) de son cinyell, verament. Les gents, al començament, per divís foren partides.

Per divis morí Abel,

fill de nostre primer pare, la gran torre de Babel per divis se desempara, per divís morí encara Rebeca, al partorir: Jacob volia eixir

ans que Esaú, son frare.

En aprés, can s'eren grans, entre ells gran divís havia, jatsia fossen germans,

l'u l'altre matar volia. Jacob, qui açò sentia,

a son frare féu present: bèsties, camells, argent:

e a ell se sotsmetia.

Per gran divís fo gitat

IO

15

25

IO

I5

25

Obres menors 137

Josep dins en la cisterna: hoc encara, subjugat

e venut a gent esterna. Con ell fos clara llanterna. de vera virginitat,

Déus li donà dignitat sobre la casa paterna.

E, lo poble d'Israel, caminant per la foresta, plovia'ls manna del cel, dolça e no pas agresta,

per divís donant tempesta, a Moisès van cridar

que els donàs carn a menjar, car desig han de fer festa.

Moisès, açò veent,

a Déu ne féu pregaria, tantost gatlles gità el vent que la terra se'n cobria. Lo poble d'elles prenia,

e con se'n fo sadollat, mès-se en ells mortaldat : pel divís ell los punia.

Per divís lo gran Datan ab Moisès contrastava,

138 —Bernat Metge - Anselm Turmeda

de què li seguí gran dan: dins la tenda on estava ab sa gent se solaçava,

e la terra va's obrir

en abís los va cobrir,

que sol un no n'escapava.

Per divís lo rei Daviu

de Israel eixia.

Lo Llibre dels Reis ho diu, que a peu descalç fugia,

per son fill, qui el perseguia, la ciutat desemparà,

e can Absalon intrà

D'tcues d per sí prenia.

De Roma la gran ciutat tenia en senyoria

tot lo món, per unitat que en son poble havia,

per la gran divisió, con lo noble Scipió la Cartaina destruia.

De Gènova la ciutat, llur fet està en balança, car no hi ha humanitat,

IQ

15

JO

25

Obres menors 139

ha'ls preses lo rei de França. Bé és torbada llur dansa:

e dic-vos que llur estat

mai no el veuran adobat sinó per punta de llança.

E Sardenya pel divís

a son rei la porta tanca: açò fa lo circumcís

Òria la Malabranca.

Per divís lo món s'estanca de gielfos e gebelins.

En Nàpols, fora e dins rosa vermella e blanca.

Voler ultra açò parlar

cosa molt llonga seria.

Frares meus, io us vull pregar en vosaltres amor sia,

bon voler, e corteria:

e sia exoblidat

tot lo mal qui és passat.

Fets açò per amor mia.

Ja sabets que el bon Jesús, en la nit que Ell naixia, feia als àngels, lla sus, cridar: "Pau e corteria".

140

Al món venir no volia mentre hi hac divisió: amor e dilecció

al bon Senyor li plasia.

Per lo món anant preicant, bona pau denunciava: supèrbia esquivant,

als humils se acostava. Los apòstols heretava

quan venc que féu testament,

no els jaquí or ni argent, bona amor los lleixava.

Doncs, lo eximpli del Senyor prengam tots esta vegada,

e la antiga error

defora sia gitada.

Si en son lloc és posada

la vera amor e la pau,

qui de les virtuts és clau, serà cosa molt lloada.

Pels grossos és gran raó que l'estament regit sia. Sapiats que Salamó,

en lo temps que ell regia, als llocs de sa senyoria

Bernat Metge - Anselm Turmeda

I0

15

25

IO

25

Obres menors 141

ordonà que los majors haguessen sobre els menors llur poixança e batllia.

Aristòtil diu (molt) clar: Estament qui regit sia

per lo menut popular

vendrà a gran vilania."

E per Ço ell reprenia

dels comuns lo regiment.

dient que molt exceHent

és cell qui pels grans s'avia (P).

Los grossos que han a tractar la gent qui els és comanada, no la vullen carregar

tant, que cage la somada. Per ells sia comportada

la llur possibilitat.

Això faent, l'amistat

entre ells haurà durada.

Jo prec l'alta deitat

qui el món féu per (sa semblança), que en vosaltres caritat

meta, e gran amistança.

E la Verge d'alegrança

pregarem que en prec son Fill,

142 —Bernat Metge - Anselm Turmeda

e per un novell estil Xantar li n'he una dansa:

(4O Verge molt exceHent qui del vostre Fill sóts filla 1 Tot lo llur mal pensament refrenats ab vostra brilla, enveja, qui entre ells grilla, vullats lleu foragitar,

e lo vostre Fill pregar

per Mallorques, vostra illa.

De bon cor e honradament (P) ells tostemps vos han amada, la Seu noble, excelent,

per Vós l'han edificada,

Vós sóts la llur advocada

per la terra e per la mar.

No ens vullats desemparar,

o Verge glorificadal"

Escrita dins lo palau,

mil tres cents vuit e noranta. D'on suplic la rei de pau

que ens abric en la seu manta. Jesús qui la mort escampa

ab sa gràcia de ça,

IO

15

25

Obres menors 143

aprés paradís de lla, nos dó, ab sa Maire santa.

Deo grattas

LLIBRE DE BONS AMONESTAMENTS

En nom de Jesucrist tota via, qui ens yg vulla guiar ab sa mare la Verge Maria. Lli- bre compost en Tunis per Frare Anselm Turmeda, en altra manera apellat AbdaHà, de alguns bons ensenyaments, ja que ell mal los haja seguits, emperò pensa'n haver al- 4, gun mèrit, de divulgar-los a la gent qui el llegirà. Prec Déu per ell, que el lleix bé finar un son cor desige.

En nom de Déu omnipotent vull començar mon parlament. Qui apendre vol bon nodriment aquest seguesca. Primer, pus sies batejat, 25 creuràs que en la divinitat és ésser en trinitat de les persones,

IO

15

25

Obres menors 145

e que Jesús, fill de Déu viu, és Déu e All de Daviu, açò és ver, e així ho diu la Santa Escriptura. Dels altres articles, fill meu, creuràs ço que la Esgleia creu, e si no hi basta lo seny teu, la fe t'hi basta. Tu, llegidor qui llegiràs lo meu llibre, si hi veuràs algun bon dit, aquest pendràs, e l'altre lleixa. En nom de Déu deus començar totes les obres que vols far. Entre les gents, lo poc parlar és saviesa. Lo cap del seny, oh tu, fill meu, sia en amar e servir Déu: la mot no hages en menyspreu, car no saps l'hora. Fill, vulles usar lleialtat: e can pots entén en bondat, ama la honor de ta ciutat e de ta terra. Segons l'entrada fé lo despès, e no consums lo teu arnès, a l'almoina sies cortès, tot ab mesura.

140 0 Bernat Metge - Anselm Turmeda

Cerca la pau e no guerra, car talla més que no serra, qui la usa no es desaferra que mal no n'haja. Fill meu, sies obedient: no faces despler a la gent, e pren per bon ensenyament lo bon respondre. E mai per malenconia no vulles dir vilania. Malparlar no és cortesia ne bona usança. Fill, bon consell te vull dar: jamai no vulles ahontar muller d'altre, ne difamar, car és follia. De àvol fembra amistança no prengues, car tost es cansa, e mai la llur privadança no umple bossa. Si est estaca soferràs, e Si est maça feriràs: e tot açò, fill meu, faràs ab consciença. Lleixa de nit llonga via, pren ab temps albergueria. De mals hòmens no hages paria ne coneixença.

10

I5

2

io

15

25

Obres menors 147

Usar no vulles ab traidor, ne contrastar a ton major, té lleialtat a ton senyor mentre viu sies. De creure no sies lleuger, ni dormiràs can has a fer, ne mai retengues esparver qui no port caça. Temps de repòs, temps de obrar... Can hauràs temps no el lleixs anar, hom pereós mai avançar no crei que puixa. Ab lladres no vulles usar, ni res d'ells no vulles comprar, mal ne pories conquistar e alta força. Escolta, fill, ço que io et dic: can hauràs guanyat bon amic guarda'l bé, e de l'enemic tostemps te garda. Si ab negú vols contrastar pensaràs ço que vols parlar, car paraula no pot tornar, pus que és dita. De ço que has sies content, e no cobeigs ço de la gent: diners, muller ni vestiment de ton proisme.

mt

148 —Bernat Metge - Anselm Turmeda

Si vols que diguen bé de tu, no parles mal de negú, e vulles oir en dejú la santa missa. De poca brossa, certament, se fa gran foc e molt ardent, aixi de un mal parlament ixen grans bregues. Parla al pobre ab amor e no li faces deshonor car Jesucrist Nostre Senyor per nós fo pobre. Qui bé està mai no es moga,

qui cerca lo mal tost lo troba,

lleixar via vella per nova és modorria A tota gent sies humil,

no tant que te'n tinguen per vil,

no lleixs consell de hom sotil, a les vegades.

Sovent veu hom lo sofirent

per la humilitat vencent:

(e) lo altiu se va perdent, qui massa es prea.

E si segur viure volràs

lo teu secret amagaràs,

si no, seràs, de qui el diràs, catiu, debades.

IO

15

25

IO

I5

25

Obres menors

Si est tramès per missatge, lleialment fé lo viatge, e no tremuts (mai) ton coratge per la moneda. Si no seràs bon. raonador jamai sies gran parlador, e si de nits sentlràls remor, garda't no hi vages. De tot ço que hauràs a far primer te vulles consellar , de dos camins vulles cercar la millor via. Açò que Déus vol ordonar no ho vulles tu per sorts cercar, mas vulles-lo regraciar de ço que et dóna. No vulles jurar falsament ne per diners fer traiment, no et fius massa de vestiment qui burell sia. A la esgleia vulles anar per Déu e los sants aorar, e si oges preicar tantost t'asenta Ço que oiràs dir faràs, e ço que ells fan esquivaràs : d'aicells ho dic qui lo cap ras, porten, e barba.

149

150 —Bernat Metge - Anselm Turmeda

Si has filla a maridar e hauràs què li puixes dar, da-li marit: a no tardar vage defora. No vulles ton argent gastar per ta filla a maridar, que per ella exalçar tu en fosses pobre. Les coses en llur estasó: per guerra se desfà maisó, no bates muller sens raó, car a Déu pesa. Encara, fill, te vull pregar a tort no la vulles reptar, puta la faries tornar, com desperada. Fembra és aparellada a fer la cosa vedada, més que més can és irada e res no guarda. En puta no et vulles fiar ni amor li vulles mostrar, si est consell vols escoltar bé seràs savi. Fembra enganà Salamó, Adam, Daviu e Samsó. (Oh fill, si Déus te perdó, no et fius en ellal

IO

I5

IQ

15

25

Obres menors I5I

La fembra és cap de pecat, vaixell del diable malvat e gitament del sant regnat, diu Origenes. Temps de vendre, temps de comprar, temps de fugir, temps d'encalçar... Savi és l'hom qui pot trempar la sua ira. L'hom fa cosa quan és irat, pus se'n pinet quan és tornat en lo seu seny, e, reposat, li par mal feta. Lo dolç parlar creix los amics, e llegotar fa enemics: fé tu que los pobres e els rics amics te sien. Lo parlar no és sinó vent, per ço, fill meu, té bé a ment, can vols contrastar ab la gent, no els gits en popa. Los jocs honests tu usaràs, de jocs de dau te guardaràs. Jamai bon manto portaràs mentre el seguesques. Membre't fill, que hages cura de beure lo vi ab mesura, car lo secret mai no dura, on lo vi regna.

152

Bernat Metge - Anselm Turmeda

Més val pa eixut ab amor

que no gallines ab remor.

"A tos parents faràs honor", ço diu lo Savi.

Si tu est pobre e hauràs

molts fills, a tots heretaràs

alguna art, los mostraràs passar llur vida.

Castiga'ls dementre són pocs,

e llunyar-los has de mals jocs,

creixeran certs e no badocs, sens gran despesa.

Si l'arbre gran vinclar volràs,

ans que no els vincles trencar l'has,

del poc, faràs ço que et volràs. Vet bon eximpli. Qui en est món va simplement, certes va fiançosament. Déus ha l'hom en avorriment, de dues cares. Qui bé farà bé trobarà, qui mal farà semblant haurà: cascun son faix aportarà en l'altre segle. De tot ton cor Déus amaràs. Si sos manaments servaràs, a ton proisme no faràs algun damnatge,

IO

I5

25

IO

15

25

Obres menors

Honra ton pare tant com pots, da-li del teu si n'haurà ops,

e semblant, per complir tos vots,

fé a ta mare. Si vols viure llongament, seràs-los obedient : no els isques mai de manament pus que just sia. Si a mal hom t'acostaràs, si farà mal, tu el compraràs. En vil arbre no atrobaràs fruit qui bo sia. Per tu no sia menyspreat contret, mànxol ni afollat: mas lloa Déus qui t'ha gardat de semblant cosa. Vulles tostemps dir veritat de ço que seràs demanat, mas en cas de necessitat pots dir falsia. Vulles pendre un bos castic: no faces brega ab hom ric si tu est pobre e menic, lo plet perdries. Diners de tort fan veritat, e de jutge fan advocat, savi fan tornar l'hom orat, pus que d'ells haja.

153

154 —Bernat Metge - Anselm Turmeda

Diners fan bé, diners fan mal, diners fan l'home infernal e fan-lo sant celestial, segons que els usa. Diners fan bregues e remors, e vituperis e honors, e fan cantar preicadors: Beati quorum. Diners alegren los infants e fan cantar los capellans e los frares carmelitans a les grans festes. Diners, magres fan tornar gords, e tornen lledesmes los bords. Si diràs "jas" a hòmens sords, tantost se giren. Diners tornen los malalts sans, moros, jueus e crestians, lleixant a Déu e tots los sants, diners adoren. Diners fan vui al món lo joc, e fan honor a molt badoc: a qui diu "no" fan-li dir "hoc". Vejats miracle Diners, doncs, vulles aplegar. Si els pots haver no els lleixs anar, si molts n'hauràs poràs tornar papa de Roma,

I0

25

IO

IS

25

Obres menors I55

Si vols haver bé e no dan per advocat té sent "jo ha'n". Totes coses per ell se fan, en esta vida. Tant cant pots vulles esquivar de mal just diners aplegar, car tos hereus mai alegrar no se'n porien. Si de mal bé vendrà l'anyell, cert, mal profit farà la pell: garda't d'anar a Mongibell tot nu, sens bragues. Fill meu, mantén la castedat, pus dels seus vots te est lligat, si tenir pots virginitat ja més valria. De mal d'altre no hages pler, car diu lo savi, e és ver: moltes veus lo vaixell sencer se fen e es trenca". A cascun daràs lo dret seu segons que diu lo Fill de Déu: fAital mesura con fareu vos serà feta". De amic reconciliat, de vent que entre per forat, e cell qui va simple con a gat: d'aquests te garda,

156 — Bernat Metge - Anselm Turmeda

De ço que t'ha comanat Déu faràs-ne part al pobre seu, a framenors e a romeu, quan te demanen. Si no són justs, a qui tu das, és just per qui tu ho donaràs: tu gran mèrit conquistaràs, e ells gran pena. Si tu est ric e has molts béns no et vulles fiar del bon temps. Tinent mesura, estreny les dents can vols despendre. No mengs gallines ne capó, menja llegums e algun peixó, a les festes carn de moltó ton menjar sia. Si has fretura e gran dan, si has pèrdua e no guany, recorda't que bé e afany, tot se tremuda. Aprés fortuna bell temps fa, aprés gran núvol bell sol fa, can hom se pensa que plourà lo sol trespunta. Tenir te vulles per pagat de ço que Déus t'haurà donat, e no et tingues per desperat. si has pobresa.

10

IS

25

IO

15

. Obres menors

Garda't qui ha menys que tu e no hauràs despler negú. De ço que Déus dóna a cascú pagat se tinga. A qui et fa mal perdonaràs, jamai mal per mal no retràs. Qui malparla de tu detràs par que por haja. En tos fets no et vulles cuitar, poria-te'n seguir pesar. Pren-hi acord, e consellar de tot te vulles. Pa alís fa mal ventrell. Açò és eiximpli de bon consell: no deu hom res obrar per ell fins llevat sia. Estar en pau és bell solaç, del poc que has content seràs. Si tot ho vols tot ho perdràs, romandràs safi. No gards a qui servei faràs, mas garda a qui desplauràs, servir te porà en son cas, segons ta obra. Per molt que faces gran pecat no et tingues mai per desperat: Nostre Senyor ha pietat, de l'hom qui peca.

157

158 —Bernat Metge - Anselm Turmeda

Qui lo seu pecat plorarà, Déu beneit li perdonarà tantost, e no s'hi tardarà, diu lo Profeta. No el vulles en tu amagar, 5 ve-te'n tantost a confessar. La penitència vulles far qui et serà donada. No hages por quan te morràs, car la Verge atrobaràs, 10 denant son Fill la gardaràs ajonollada. Denant lo Pare poderós veuràs lo Fill pregar per nós, mostrant-li l'afany que hac per nós, 15 e la llançada. E la Verge qui l'alletà les mamelles li mostrarà, per nosaltres lo pregarà. Sent Bernat ho conta. 20 Ja per açò no et deus fiar. De bé en mills vulles obrar, car Déus és just e volrà far la dreturança. Fill meu, tot ço que t'he dit 25 vulles-ho metre en escrit, e garda't bé no t'exoblit la mia doctrina.

IO

15

25

Obres menors 159

Si açò que eu te dic faràs,

gran profit ne conseguiràs,

denant un rei parlar poràs moltes figures.

Aquest llibret io t'he dictat

per ço que, si est demanat

d'algun fet, sies informat de la resposta.

E no l'he dictat en llatí

per ço que el vell e lo fadrí,

lo estranger e lo cosí entendre el puixen.

Llegidor, prec-te humilment,

si hi trobes negun falliment,

que per tu ivarçosament esmenat sia.

E si volets saber mon nom:

Frare Anselm me deia hom,

e Turmeda, per sobrenom, m'hi ajustaven.

AÇÒ fo fet al mes d'abril,

temps de primavera gentil,

noranta vuit tres cents e mil, llavors corriem.

E io prec Déu omnipotent,

qui creà lo món de nient,

que lo nostre habitament en lo cel sia.

Amén.

NOTES

Pàgina 17, ratlla 9. — Respecte a aquesta dama, de la noble família dels Guimerà, no tenim cap no- tícia concreta.

Pàg. 52, r. 12. — Mossèn Bernat Margarit, com- plicat en l'afer de què era acusat En Metge (Ve- geu L. Nicolau d'Olvver, La Publicitat, 3 novem- bre 1925).

Pàg. 53, r. 16. — Sembla que es tracta d'un fí- sic — o millor d'un curandero — natural de Mar- torell (Veg. Roca, Joan I i les supersticions, 25, i Olivar, Un nou manuscrit de Bernat Metge. (Butll. de la Bibl. de Cat., VI (1925), 370, nota I).

Pàg. 54, r. 20. — Sobre En Ganet, Mestre Ber- nat Oriol i Mestre Germà, tots metges, veg. Oli- var, loc. ctt., 370, nota II. Mtre. Bernat Oriol (mort a Barcelona, setembre 1400), fou un dels metges més famosos de la cort catalana, intervin- gué també en la medicació d'Enric III, el Dolten- te, de Castella.

Pàg. 56, r. 18. — El ms. dóna tot sol.

Pàg. 59, r. 21. — dartets desijar, en ms. núm. 8 de la Bibl. de Cat., únic en aquest passatge.

Pàg. 64, r. 1 a pàg. 67, r. 18. — Cf. Alain de Lille, Anticlaudianus, llib. VII, cap. VIII, v. 9 a c. IX, v. 23, i Roman de la Rose, v. 6657-814.

Pàg. 68, r, 27 a pàg. 70, r. 18. — La descripció de la figura aHegòrica de la Fortuna, en totes les

11

162. — Bernat Metge - Anselm Turmeda

obres medievals d'aquest caràcter prové, més O menys directament, de Boeci. Ací assenyalariem com a font molt probable la descripció de l'Anti- claudianus (lib. VIII, cap. III, v. 31-57). CÍ., tam- bé, Simund de Freine, Roman de Philosophie, v. 291-296, i Gervais de Bus, Roman de Fauvel, v. 1905-52.

Pàg. 72, r. I6 a pàg. 73, r. II. — Cí. Roman de la Rose, v. 5560-611. /

Pàg. 72, r. 28 a pàg. 73, r. 2. — Cí. Simund de Freine, R. de Phil., v: 88-95:

Ja fet semblant d'estre mere, a la primur del sen dune

e ses jueus abandune.

A la fin de ceus h'ele eime tout e prent e les esseime: si remeint plus freit Re lastre e de mere est fet marastre.

Pàg. 76, r. 19. — Ací, com en la pàg. 73, fr. 18, tal vegada convindria corregir pus per pits (— pit- jor) .

Pàg. 81, fr. 12-7. ss CE Boeci, Consol. Philos., llib. L, prosa HI.

Pàg. 86, r. 7-18. — Cí. Boeci, Consol. Philos., llib. IV, prosa V.

Pàg. 91, r. 1r. — AHusió a les lluites entre Pere el Cruel, de Castella, i Enric de Trastamara.

Pàg. 104, T. 11. — quis tot, en el ms.

Pàg. r05, r. 21. — seguides, en el ms.

Pàg. 105, r. 23. — Vers intercalat per Marià Aguiló. / Dl L

Pàg. I06, r. 3. —a pervent, en el ms. Tal ve- gada caldria acceptar la lliçó apervén. l

Obres Menors 163

Pàg. 107, r. 2I. — vessers, en el ms.

Pàg. 108, r. I. — Cobla molt malmesa. El ms. dóna, després d' e d'altres floretes belles, la se- gient correcció: con girofles e mans.

Pàg. 108, r. II. — e( P) lo verger, en el ms.

Pàg. 108, r. 18. — la qual, en el ms.

Pàg. 109, r. 21. — e tot lo fet, en el ms.

Pàg. 1í0, r. 8. — sí que pel bras m'aferra, en el ms.

Pàg. I15, r. I. — mercaderies, en el ms.

Pàg. 116, r. 15. — frares menors, en el ms. Pro- bablement caldria corregir preicadors.

Pàg. 116, r. 21. — Mestre Nicolau Rossell, cè- lebre dominicà. Havia nascut a Ciutat de Ma- llorca el 3 de novembre de. 1314. Fou lector de teo- logia a Barcelona i, després, a Avinyó. Més tard fou nomenat provincial de l'ordre i inquisidor ge- neral. Innocenci VII li donà el capell cardenalic1 amb el titol de Sant Sixt. Moria a Mallorca ei 3 de març de 1362. Prenem aquestes dades, i les re- ferents als altres religiosos mallorquins esmentats en les Cobles de la Divisió, d'E. Aguiló, Museo Balear, loc. cit., i d'A. Rubió i Lluch Doc. per a la hist. de la cult. cat. migeval, vols. I i II.

Pàg. 116, r. 24. — El dominicà Fra P. March en 1380 era vicari general de l'ordre. Fra Corretzer era mestre en teologia, i ensenyà aquesta disci- plina a la catedral de Mallorca. Posteriorment fou provincial per Aragó, i morí a Palma el 19 de ge- ner de 1408. Era autor d'una obra intitulada: De bello forti militantis Ecclesie et Antichristi, endre- çada a Gregori IX.

Pàg. 117, r. 6. —lo monestir de mou feta fer, en el ms.

164 Bernat Metge - Anselm Turmeda

Pàg. 117, r. II. — Mestre Joan Ballester, nat a Ciutat de Mallorca el 25 desembre de 1305. Es- tudià dret i teologia a Paris. En el capitol de Bor- deus, de l'any 1358, fou nomenat general de l'or- dre, d'occident. Després d'haver estat setze anys en aquest càrrec, moria a la seva ciutat natal el 20 O el 30 de setembre de 1374.

Pàg. 117, r. 20. — Mestre Joan de Fornells fou bisbe de Torres (Sardenya). En un document de la cancelleria reial hom li dóna el titol d'arque- bisbe de Sàsser.

Pàg. 117, r. 25. — Fra Pere Cima, confessor reial i prepòsit d'Elna. Des del 7 d'agost de 1377, bisbe de Mallorca. La data de la seva mort no és segura: 24 juny 1387, O 25 abril 1390.

Pàg. 118, r. 9. — Frare Nicolau Martí fou con- fessor de Maria de Luna, de Margarida de Pra- des i de Martí el Jove.

Pàg. 118, r. 19. — Del framenor Nicolau Sa- costa només sabem que substitui a Fra Corretger en la càtedra de teologia a la catedral de Mallorca, el 25 oct. 1384.

Pàg. 118, r. 24. — gols e pregons, en el ms.

Pàg. 119, fr. 7. —lesta, en el ms.

Pàg. 119, r. 9. — Fra Joan Xemenó en 1390 era lector de teologia al convent de Palma, l'any segiient substituí a Fra Sacosta en la càtedra de la catedral. En 23 maig 1396 pronuncià a la cate- dral de Mallorca una oració fúnebre per la mort de Joan I. Rebé el berret doctoral de mans del ministre general de l'ordre, Fr. Pere Martí. Aques- ta deu ésser la festa a què es refereix Turmeda, la qual fou solemnitzada amb diverses disputa- cions teològiques. Un document contemporani ens

Obres Menors 365

informa que totes les ordes dels frares ballaren en aquesta jornada dins en la esgleia de Sent Fran- cesch, e foren dats a diverses persones, així gra- duades com no graduades, berrets e guants de cuir". En 1397 Fra Xemenó predicà la croada or- ganitzada per València i Mallorca. En juliol de 1400 era nomenat bisbe de Malta. Més tard fou confessor del comte d'Urgell, i en 1410 intervin- gué en el compromís de Casp. És autor d'una obra intitulada Contemplació de la Santa Quarentena.

Pàg. 119, r. 12. — Mestre P. March intervingué en les controvèrsies teològiques que tingueren lloc a la catedral de Mallorca en ocasió de la presa del berret doctoral per Fra Xemenó.

Pàg. 119, r. 22. — Frare Antoni Sentoliva in- tervingué també en la controvèrsia de què hem parlat. El ro nov. 1400 substituí a Fra Xemenó en la càtedra de teologia.

Pàg. 119, r. 24. — se briva, en el ms. El vers segúient fou intercalat per M. Aguiló.

Pàg. 120, r. 3. — De Fra Poncet sabem que s'havia distingit com a predicador. De Fra Bona- quist no en sabem res.

Pàg. 123, r. 17. — les images ell prenia, en ms.

Pàg. 123, r. 21. —la sodava, en el ms.

Pàg. 123, r. 21. —lo qual, en el ms.

Pàg. 126, r. 16. — aixtls en el ms.

Pàg. 126, r. 27. — es que Deu, en el ms.

Pàg. 127, r. 6. — ne la obra, en el ms.

Pàg. 128, r. 6. — de aquell rei, en el ms.

Pàg. 129, r. 18. — pensar podets, en el ms.

Pàg. 131, r. 22. — leixariets del hom son cridar, en el ms.

Pàg. 132, r. 28. — Vers intercalat per M. Aguiló.

I66 Bernat Metge - Anselm Turmeda

Pàg. 135, fr. 13. — de tres, en el ms.

Pàg. 136, r. 5. — seguides, en el ms.

Pàg. 138, r. 26. — El 25 d'octubre de 1396 els genovesos s'havien sotmès al rei de França. Aques- ta subjecció durà fins el 13 setembre de 1409.

Pàg. 139, r. ro. — AHusió a la sublevació de Sardenya, de la qual era cap Brancaleó d'Òria. Quan En Turmeda escrivia les Cobles hom aca- bava de concertar una pàu (gener 1398), que durà dos anys i mig.

Pàg. I 39, f. 14. — Referència a les lluites entre els Anjou i els Durazzo a Nàpols, i els Lancàster i els Yorl a Anglaterra.

Pàg. I4I, r. 5. — Aristòtil diu clarament, en ms.

Pàg. 141, fr. 24. — Qui el mon feu per senyorta, en el ms.

Pàg. 148, r. 23. — per lo altiu, en el ms.

Pàg. 149, fr. 7. — sents, en els mss.

Pàg. 150, r. 28. — en ella, lliçó del ms. de la Universitat de Barcelona. En el ms. de Carpen- tràs, en elles.

Pàg. 151, r. 2. — Lliçó del ms. de la Universi- tat. En el de Carpentràs, arma del diable malvat.

Pàg. 152, r. 12. — Lliçó del ms. de l'Ateneu Barcelonès. En el de Carpentràs ab poca despesa.

Pàg. 153, r. 8. — Lliçó del ms. de l'Ateneu. En el de Carpentràs, lo qual just sta.

Pàg. I55, r. 20. — Lliçó del ms. de l'Ateneu. En el de Carpentràs, se trenca. En el de la Universi- tat, soven se trenca.

Pàg. 156, r. 14. — Lliçó del ms. de la Univer- sitat. En el de Carpentràs, bon peixó.

GLOSSARI

Figuren en aquest glossari la majoria de les paraules i accepcions que no s'ajusten, per la forma o pel significat, al català modern, les que omelem no poden oferir cap dificultat al lector.

Els mols que surlen en més d'un passatge els citem una sola vegada, llevat de quan varien de significat.

A continuació de cada paraula o frase indiquem, per mitjà de dues xifres, la pàgina i ratlla en què es troba.

4, 25.10, per. — a penes, 21.12,

amb prou feines. — a tard,

135.14, difícilment. abdosos, 49.9, ambdós. abric, 14225, abrigui, aculli. acalat, IO5.II, aDaixat, acotat. acompar, 118.18, comparo. acestec-me, 62.22, em vaig acostar. adonós, 64.6, agradable. ahontar, 146.14, injuriar. aicest, 59.27, 'aquest. aidets, 50.10, ajudeu. albir, 80.18, parer. algun, 21.3, algú. l alís (pa), 187.13, pa sense lle- vat. als, 31.5, altra cosa. alscuns, 92.15, alguns. alt (sus), 105.4, de dalt es- tant.

altre, 00.6, altra cosa.

amonest, 40.20, adverteixo.

anab, 59.6, veire, copa.

anàs, 23.12, anés.

anc, 1097, abans, mai.

adorar, 149.22, adorar.

aparent (donava), 106.3, feia semblant.

aparria, 85.17, apareixeria.

aprés (en), 136.19, després.

arlot, 79.27, pillastre. —

arma, 61.13, àninta.

arrear, 49.24, Ornar.

arribei, 50.26, vaig arribar.

arromançar, 17.20, traduir a llengua vulgar.

assajar, 27.4, posar a prova.

assats, 21.24, prou, força.

assignà, 21.15, assenyalà.

astruc, 40.19, sortós.

atràs, 70.8, endarrera.

168

Bernat Metge - Anselm Turmeda

atrestal, 64.27, altre tal. atrebar, I03.15, fer versos. aul, 89.27, malvat. aur, 22.22, OT. ausirets, 44.25, oireu. — ausís- sets, 68.22, oíssiu. aueniment, 24.10, arribada. àvols, 49.13, malvades. auorrir, 24.3, detestar. agemprat, 60.6, pregat. GZuf, 109.17, blau, atzur.

balança (estar en), 138.27, es- tar en perill.

banús, 108.25, ében.

bascant, 73.13, inquietant-se.

besaments, 41.26, besades.

biscantaven, 107.23, cantaven a dues veus.

blanxa, 112.1, blanca.

boca-dents, 81.13, boca-terrosa.

Bolunya, 29.24, Bolonya.

Born (el), 56.14, indret de Barcelona.

bragues, 155.12, calçotets.

braire, 131.2, cridar.

brasits, 64.22, cremats, socar- rimats.

brega, 153.22, baralla.

bresil, 109.23, nom de fusta i de tint.

breu, 72.2, aviat, en breu.

brilla, 142.7, brida.

bronidor, 68.11, nom d'eina.

brulles, 64.23, brulls, abrulls.

brunelles, 111.6, mena de tei- Xit.

burgeses, burgesos. burlant, 99.6, plasentejant.

114.28, ciutadans,

cage, 141.17, caigui.

caja, 48.19, caigui.

caix, 83.15, queix.

cald, 107.12, calor, calda.

canasta, 20.22, cistella.

cant (tant), 155.5, tant com.

cantell, 59.7, llesca.

canviades (jugar a les), 47.27, bescanviar.

caramida, 125.15, imant.

carlí, 78.26, nom de moneda menuda.

càrrec, 20.17, càrrega.

Cartaina, 138.24, Cartago.

Cascun, 31.4, cada.

castics, 118.27, advertiments, amonestacions.

castiga, 152.9, adverteix, cor- regeix.

causa, 76.22, cosa.

cella, 70.26, aquella.

cert (per tot), 122.12, del cert.

certes, 128.1, certament.

certificat, 28.13, assabentat, cerciorat.

cillades, 47.26, guanys.

cimes (que van per les), 81.5, frueixen d'alta posició.

cinta, 69.13, cenyida.

clardat, 79.5, claror.

clausura, 107.14, tancat, hort.

clavari, 74.14, clauer, el que té la clau (càrrec municipal).

Obres Menors

169

clin, 88.25, cot, inclinat.

co's, 64.13, com es.

cobeigs, 147.26, cobeges.

cobrat, 41.15, recobrat.

cogul, 66.1, cogullada.

colpa, 72.6, culpa.

coll (dar del), 82.21, empasse- gar, anar de corcoll.

comencist, 27.12, començares.

companya. 035.2, acompaya- ment. l

compassades, 81.7, proporcio-

. nades.

complauria, 42.24, plauria.

comportar, 70.24, tolerar.

computar, 48.23, posar preu, valorar.

comú (de), 67.16, comunament, ensems.

concordablement, 21.0, de co- mú acord.

condita, 108.9, amagada, se- creta.

conec, 25.14, conegué.

coneguera, 25.25, hauria co- negut.

confort, 127.13, conhort.

congita (se), 108.10, s'escola.

contendre, 06.13, discutir.

contrast, 131.16, oposició.

contrastaràs, 24.20, contradi- ràs.

contra-xant, 66.4, contra-cant.

convenga, 24.16, avingui.

convidants, 39.27, convidats.

coratge, 19.8, cor, pensa.

correlari, 89.3, coroHari.

corrompera (me), 58.25, em

corrompria, m'emmalaltiria.

cors, 122.6, Curs.

corterta, III.19, cortesia.

costillament, 123.4, consteHa- ció, influència màgica d'una constellació.

cové'ls-me, (12.25, me'ls cal.

crei, 109.3, crec.

cuidats, 78.19, penseu.

cutt, 57.12, pensi.

cupiditat, 41.7, cobejança, de- sig.

dan, 121.20, dany.

dansa, 142.2, classe de compo- sició lírica.

Daviu, 145.2, David.

de, 55.2, que.

debotxat, 109.16, dibuixat.

decebiments, 57.24, enganys.

declarat (lo jorn s'era), 103.28, s'havia fet de dia.

deig, 24.2, dec.

deits-lo-hi, 50.16, digueu-l'hi.

deixendia, 64.17, baixava, des- cendia.

detxendre, 59.18, descendir.

dejús, 26.12, sota.

del, 57.21, que el.

demandats, 59.10, demaneu.

demans, 31.17, dentanis.

dementre, 23.13, mentre,

demostrant, 28.11, mostrant.

denant, 32.5, davant.

denantposada, 105.28, avantpo- sada.

denunctava, 140.7, anunciava.

denuncie, 31.9, anuncio, aviso.

170 Bernat Metge - Anselm Turmeda

depuix, 52.19, després. dispost, 34.19, disposat. desacosta, 128.23, aparta. disien, 7516, deien. desaferra (no es), 146.3, no dison, 81.27, diuen.

escapa. , dó, 36.11, dono, cedeixo. desalt, 113.23, avorriment, odi.l domna, 68.22, dona, senyora.

desastruc, 49.18. malaurat. den, 62.19, doni. desat, 37.27, recòndit. donar m'hets, 59.28, em. dona- descominal, —857.19, inhumà,) , reu.

75.3, cruel. donques, 19.25 doncs.

desconfit, 125.2, derrotat.

desconvenga, 24.18, desavingui.

desempara, 136.13, abandona.

desenganada, 82.27, desenga- nyada.

deseparades, 135.16, separades.

desert, 74.1, mancat, despro- vist. ,

desgrat (venga a), 127.14, Si- gui desplaent.

desige, 144.18, desitja.

desisca, 82.12, es separi, es desentengui.

desperada, 150.16, desesperada.

despès, 145.25, despeses.

destrouida, 93.16, anorreadaà.

direts, 116.3, diríeu. :

divís, 120.20, divisió, desavi- nença.

dors, 45.19, esquena.

desparec, 80.9, desaparegué.

desplàcia, 28.2, desplagui.

despler, —3023, descontenta- ment, contrarietat.

despuis, 27.12, des de, després.

detràs, 37.10, endarrera, 37.16, al darrera.

dien, 31.4, diuen.

Dieu, 50.11, Déu.

dreçant, 23.6, adreçant.

dreturança, 158.24, dretura, justícia.

dur, 35.21, duri.

durícia, 33.22, duresa, cruel- tat.

durment (en), 47.10, dormint.

eixir a carrera, 23.4, Sortir dl pas.

embolcada, 29.21, emboica- llada.

emperaire, 69.28, emperador.

empremtades, 123.1, emmotlla- des.

en, 49.27, de.

encegats, 87.15, obcecats.

encercant, 17.11, cercant.

enclausa, 85.19, inclosa, ama- gada.

encolpa, 727, inculpa.

encontinent, 30.3, tot seguit.

engenrist, 36.27, engendrares.

enquerrets, 46.24, requerireu sollicitareu.

ensegueix, 19.23, segueix.

entall, 108.26, obra de talla (en fusta, marbre, etc.).

Obres Menors

I7I

entec (null), 65.25, cap incon-/ estia, 46.2, estigui.

venient, cap perjudici.

entén, 4923, Sap, coneix.

entenia, 28.14, projectava..

entervenc, 1I0.10, esdevingué.

entrevinga, 47.23, intervingui.

enujaré (m'), 39.8, em sabrà greu.

environat, 104.7, voltat,

eres, 63.11, ara.

escondir, 132.26, apartar, de- fugir.

escura, 112.4, fosca.

esgordament (en), 42.22, en 'comparança.

esgordant, 40.25, esguardant.

esmai, 63.21, defalliment,

espatxadament, 19.20, activa- ment. l

espatxàs, 23.11, enllestís.

espatxat, 74.24, decidit.

esper, 84.22, esperança.

espès, 112.I0, moltes vegades.

espesses, 37.8, abundoses.

espordeixen, 04.2, espanten,

espordiment, 128.16, espant.

esposist, 36.21, esposares.

est, 243, ets, 67.4, aquest.

està, 35.17, estigués.

estanca (se), r30.I1I, s'afebleix, es despobla.

estasó, 150.9, temps, avinen- tesa.

estec, 22.28, estigué.

esteles, 126.5, estrelles, cons- telacions.

esterna, 137.3, estrangera.

estes, 82.3, aquestes.

estojat, 37.27, desat, reservat.

estoriejat, 110.27, historiat.

estorions, 104.19, esturions.

estriga, 132.16, esquiva (P)

esvergonyant-se, 106.23, aver- gonyint-se.

ets, 83.16, esteu.

eu, 57.10, jo.

exequí, 34.26, compli.

exercir, 28.24, executar, com- plir.

eximpli, 135.12, exemple,

exoblidat, 116.9, oblidat.

exoblit (te), 158.27, se t'oblidi.

e2, 58.11, i.

faç, 36.4, faig, dono. faia, 22.0, feia.

fait, 80.8, fet.

faix, 95.25, feix.

fa'm, 129.14, em fa.

far, 158.7, fer.

fastig, 5212, tedi.

fasia, 648, feia.

fé, 27.28, fés.

fec, 67.14, va fer. fellona, 50.20, irada. femenils, 26.14, femenins. fen (se), 155.20, s'esquerda. fenir, 36.8, finir, acabar. fenyessen, 34.8, fingissin. fiança, 132.7, refiança. fiu, 31.19, vaig fer.

flac, 92.6, feble.

floregen, 115.10, floreixen.

flums, 108.7, rius.

fols, 72.7, foll.

172

fom, 107.7, fórem.

for (per nulD, 83.12, de cap de les maneres.

força, 78.20, fortificació.

foresta, 137.10, bosc.

fort, 18.17, molt, 29.19, prou, força.

forts, 70.2, forta, potent.

foure, 135.7, folre.

fraire, 134.7, germà.

frontes, 135.9, 'afronts.

fugent, 73.23, fugint.

fui, 36.16, vaig ésser, 86.8, he estat.

gard, 51.14, guardi,

gardats, 46.18, guardeu.

gardadura, 112.5, esguard.

gardí, 110.15, vaig mirar.

garis, 67.8, guaris.

garnida, 125.17, guarnida, do- tada.

gatlles, 137.2, guatlles.

gaudiment, 73.24, gaudi, joia.

gauig, 62.7, goig.

gazanya, 72.12, guanya.

gazardó, 60.25, guardó.

genre, 23.28, gendre.

ges, 57.13, gens.

gigant, 74.17, gegant.

gint, 68.24, gentilment, 72.12, Cortès: 1I05.25, finament.

gir (en), 62.2, al voltant.

gitament, 151.3, expulsió, fo- ragitament.

giten, 73.10, donen, llancen.

gonella, 69.21, peça d'indu- mentària.

Bernat Metge - Anselm T'urmeda

gordant, 35.10, esguardant.

govern, 60.17, governall.

gramalla, 54.17, peça llarga d'indumentària.

gran hora, 28.15, hora avan- çada.

granda, 45.1I, gran, famosa.

grazons, 109.5, graons.

grossera, 21.27, grollera.

guards, 20.11, guardis.

guarrets, 53.14, guarireu.

hàbit, 40.6, vestidura.

hac, 26.28, hagué, tingué.

hagués, 77.3, haguéreu, tin- guéreu.

hai, 59.24, he.

hajats, 25.6, tingueu.

hajau, 54.14, tingueu, gueu.

haút, 42.26, hagut, tingut.

heretava, 140.190, deixava l'he- rència, enriquia.

hic, 35.17, ací.

hic (se), 63.12, ací (2).

hitropicat, 66.15, hidropicat, tornat hidròpic.

hoc encara, 137.2, és més, en- cara més.

honor, 122.13, honrament, glò- ria.

honrades, 25.0, nobles.

hui, 45.5, avui.

pren-

ieu, 50.16, jo.

incident, 30.13, incidentalment. inextimable, 22.4, infinita. infamis, 34.1, infame.

Obres Menors

173

infanta, 28.22, noieta.

innocent, 80.25, ignorant, sim- ple.

imopinada, 31.10, inesperada.

instància, 32.7, msistència, sol- licitud.

sreiven 72.20, airen, enfello- neixen.

irescats, 84.18, enfelloniu.

isqué, 23.4, eixí.

isqués, 67.5, eixís.

isquí, 36.24, vaig eixir.

ivarçosament, 159.15, ment, ràpidament.

tvars, 61.22, aviat, bentost.

llesta-

ja Si, 6I.I1, tan de bo.

jamés, 76.22, mai.

jaquir, 57.13, deixar.

jas, 154.15, tél

jats que, 5y.10, per més que, encara que.

jatsesia que, 19.21, que, encara que.

jatsia que, 20.16, per més que, encara que. :

jazia, 81.13, jeia.

jolia, 106.9, bonica.

per més

joliu, 66.21, bonic, de bon veure.

juí, 26.20, judici.

jus, 40,6, sota. —

jussans, 125.11, inferiors.

laborament 155.22, treball.

lais, 66.2, classe de composi- ció lírica. I

laureat, 17.15, llorejat.

logiiença, 119.13, eloquència.

lla sus, 139.27, allà dalt.

lladoncs, 20.9, aleshores.

llaig, 74.16, lletjament.

llaix, 73-12, llast (2).

llagotejats, 45.6, aduleu.

llaunes, 110.24, fulles, nes.

llavada, 58-12, rentada.

lledesme, 20.7, legítim,

llegotar, 151.14, adular.

lleixar, 58.24, deixar.

lletovari, —54.25, —composició medicinal.

lleu, 76.21, llevi, tregui: llestament, fàcilment.

llevar, 60.3, aixecar.

llevava de carrera, 26.16, des- patxava.

llis, 62.20, llisquíivolament.

llisa, 40.22, fina de pell.

lloar, 128.10, vamar.

llong, 28.6, llarg.

llongament, 153.5, llargament.

llugir, 62.1, lluir.

lluzent, 104.16, lluent.

làmi-

142.9,

maestiria 104.8, art, habilitat.

maire, 72.28, mare.

mats, 66.18, més.

mattí, 103.2I, matí.

malmirent, 73.20, mal merei- xedor.

Mallorques, 133.26, Mallorca.

m'ameu", 53.22, nom de be- guda eròtica 2

man, 28.20, mani.

174

Bernat Metge - Anselm Turmeda

manosses, 25.1, manessis.

mantes vets, 63.15, algunes vegades, sovint.

manteniment, 60.0, tot seguit.

marriment, 62.15, tristesa.

mas, 64.14, Sinó.

massanes, 107.2, classe de po- mes.

matí (gran), 122.17, bon matí.

membra, 36.16, recorda.

mengs, 156.13, mengis.

menic, 153.23, pobre, desval- gut.

menys de, 44.10, sense.

menyscreents, 43.6, escèptics.

meritat, 106.13, merescut.

mès (en cor se), 22.17, decidí, es proposà.

mesa, 20.22, posada.

meta, 141.26, pOSI,

metre, 92.13, ficar.

meu, 110 23, meva.

mi, 105.6, me, a mi.

mills, 55. 23, millor.

ministeri, 28.24, servei.

modorria, 148.16, ximpleria.

medorro, 47.14, ximple.

mogobells, 77.21, vinteressos d'un capital, usures.

mogueren, 20.19, commogue- ren.

monges, 120.10, monjos.

Mongibell, 155.11, l'Etna, Sicília.

morda, 63.25, mossegui, esco- . meti.

morisc, 121.2, aràbic.

morits, 46.22, moriu.

a

morrai, 100.5, moriré. — mor- ràs, 158.0, moriràs. — mior- ré, 31.28, moriré.

moscats, 54.6, mosquits.

mout, 116.10, molt.

mújoles, 104.19, mújols.

mutira, 31.27-28, mori.

murter, 65.19, murtrera.

mutació, 33.14, mudament,

nativitat, 25-26, naixença.

nodriment, 144.23, Criança.

nodrís, 29.26, criés, eduqués.

noga, 56.19, perjudiqui.

noiridura, 65.14, nodridura, natura.

nomnar, 81.26, nomenar.

nou, 183, perjudica.

noure, 56.19, perjudicar,

nuditat, 36.20, nuesa, pobresa.

null temps, 33.13, mai.

nuus, 66.25, núvols.

ocorrer, 17.13, acudir.

oges, 19.26, escoltis, sents.

019, 131.2, sento.

OPs, 26.15, precisió, necessitat.

Orb, 50.5, cec. l

OU, III.I4, Sent.

—149.23

pagat, 60.5, satisfet.

paiment, 60.6, paviment.

paire, 72.27, pare.

palais, 106-18, palau.

paor, 28.3, por.

paratge, 65.17, noblesa, jerar- quia.

Obres M enors

paria, 45.21, 88.23, semblança: semblava.

partí's, 32.4, se n'anà.

partit, 125.1, desavingut.

partorir, 136.15, parir.

passament, 28.6, transcurs.

patins, 111.5, classe de calça- ment.

paubres, 88.2, pobres.

plàcia, 24.19, plagui,

plaga, 66.11, llaga.

plai, 125.8, plau.

plaia-us, 116.12, plagui-us.

plasia, 140.4, plaia.

paubretat, 88.27, pobresa.

pauca, 57.17, poca,

Paul, 110.10, Pau.

pausei, 70.21, vaig posar.

pazer, 70.22, por.

peguesa, 82.20, ximpleria.

peires, 68.3, pedres.

pelosa, 69.2, peluda.

pens, 24.12, penso,

pensei, 58.22, vaig pensar.

pensiu, 23.14, pensivol.

pera, 1O4.11, pedra.

pervén (dava), 69.25, semblant.

petit (un), 29.6, una estona.

piadosos, 41.28, llastimosos.

pipiu, 54,11, pipí.

pits, 22.3, Pit.

plen, 46.3, ple.

plevir, 54.28, servir, accedir.

plus, 58.11, més.

poc, 74.19, petit.

pogra, 58.24, podria.

feia

175

companyonatge, j) PpÒgrets, 61.24, podrieu. 04.17, Poirit, 63.5, podrit.

pom d'amors, 108.4, nom d'una flor.

poncís, 107-3, poncems.

popular, 127.23, vulgus, poble.

poràs, 159.3, podràs. — porets, 59.15, podreu. tones 439, podria.

port, 147.8, porti.

portàs, 77.3, portàreu.

portelles, 108.25, finestrons.

preàs, 42.13, fes cas.

prec, 40.20, prego. —.

preguei, 71.3, vaig pregar.

prei, 84.17, prego.

preic, 55.22, sermó.

prenits, 134.I, prengueu.

pres, 32.11, prengué, I09.I2, rebé, 55.12, a la vora, 105. 27, després.

presada, 104 13, preuada.

presàs, 69.26, estimés.

preses, 139.I, presos.

pressura, 1128, angoixa, opres- sió.

prest, 55.5, deixi.

prestament, 61.27, ràpidament.

privadejats, 47.19, intimeu.

pro, 60.26, prou.

proceia, 34.3, es captenia.

proceís, 33.1, provingués.

proisma, 19.24, pròxima.

prom, 48.7, prohom.

prometist, 27.23, prometeres.

provació, 84 23, prova.

puerícia, 36.8, infantesa.

pugé, 60.10, vaig pujar.

176

pugès, 86.24, nom de moneda menuda.

puix, 31.13, puc. — Puizxe, 24.6, pugui.

punt, 58.17, gens.

pus, 21.22, més, 33.8, després, un cop.

pus de, 76.19, més que.

puscats, 78.18, pugueu. —pus- qué, 28.10, pogué.

quair, 40.11, gairebé. qui, I04.21, ací.

quiti, 51.9, alliberat. quítia, 54.18, alliberada.

realgar, 76.17, arsènic. recit, 57.28, explano.. recullit, 99.15, embarcat. recusat, 42.24, defugit. redona, 132.10, rodona. redorta, 69.13, trenat, garlan- da. refrèn, 61.4, refreno. regardei, 62.2, esguardí. regiré, 99.22, em vaig girar. regirons, 132.12, giragonces. remembrar, 18.8, recordar. remiren, 108.27 miren. repaire, 131.1, niu, habitacle. repulsa, 43. 27, denegació, re- fús, requesta, 62.24, demanada. requiren, 19.5, requereixin. res, 42.13, gens. respòs, 23.18, respongué. respost 49.10, resposta. restituesc, 36.21, restitueixo.

Bernat Metge - Anselm Turmeda

reta, 78.20, rendeixi.

retràs, 157.6, tornaràs. rialles (de), 61.25, per riure. ricors, 87.26, riqueses. rictats, 866.21, riqueses. riuellet, 69.5, degotís. romàs, 80.4, restà.

ros, 62.12, rou, rosada. ròure, 135.6, rosegar.

sabge, 71.10, sàpiga.

sabtats, 64.1, sapigueu.

sai, 54.26, sé.

Salamó, 119.8, Salomó.

salté, 62.25, vaig saltar.

Saluça, 18.16, Saluzzo.

salut, 105.28, salutació.

saubrets, 91.3, sabreu.

saul vostre honor, 68.12, par- lant amb perdó.

sciença, 118.14, saviesa, cièn- cia.

scient 57.22, savi.

sebollit, 63.4, soterrat.

sec, 57.23, seguí.

sendera, 103.24, senderó.

senes, 130.24, sense.

sentira, 61.25, sentirta, hauria sentit.

sentràs, 149.7, sentiràs.

seny (eixí fora de son), 41.24, perdé el cap.

sènyer, 50.9, senyor.

ses, 60.11, sense,

seu, I12.I, seva.

segia, 59.2, seia.

sí, 74.12, així.

si, 82.4, Si, encara que.

Obres Menors

—-.

sinestre, 61.15, desfavorable, sinistre (adj.): 121.7, sines- tre, desgràcia (subst.).

siurets, 83.21, seureu.

sobirana, 21.2, gran, mada.

sobirans, 125.I0, superiors.

sebrepús (al), 36.5, endemés.

sobres (per), 41.23, per excés.

sofer, 86.5, tolera.

sofir, 72.6, sofreixo, pateixo.

sojorn, 52.14, aquietament.

solaç, 69.7, alegria,

solt, 52.18, lliure.

somiu, 76.5, somnio.

somoc (me), 31.7, m'inclino, em vé la intenció.

són, 112.17, SÓC.

sovenc (me), 62.9, em va ve- nir a la memòria.

sovent, 22.12, sovint.

sui, 59.18, sóc.

supòs que, 103.14, amb tot que, encara que (P)

S'uria, 115.2, Síria.

surts, 58.21, solts, sotracs.

sutze, 68.17, brut.

sutgura, 68.13, brutícia.

suzau, 62.20, suaument.

extre-

tacanys, 72.24, mesquins, vils.

tala, 09.12, pèrdua.

tants, 79.19, vegades, cops.

tapat, 57.22, estúpid.

tantost, 54.18, tot seguit.

tastà'm lo pols, 81.16, em prengué el pols.

tem, 31.6, temo.

cl

temporal, 57.18, les coses tem- porals, transitori,

temprat, 64.6, temperat.

temptàs, 35.5, posés a prova.

tenc, 84,15, tinc, 110.0, aguan- tà, retingué.

tendria per arreat (no es), 37.24, no es consideraria honorat.

tèrcia, 39.13, les nou del matí.

test, 117.2, text.

ten, 58.1, tan.

tinent, 156.1I, tenint, servant.

tirat, 125.14, atret.

tirava, 26.1, atreia.

tocara, 64.4, tocaria, hauria tocat.

tol, 57.20, pren.

tolgue, 94.24, prengui.

tolre, 67.10, llevar, prendre.

tolt, 52.17, llevat, pres.

tcmb, 45.25, tombi.

torbàs, 31.11, torbés.

torca, II2.1I, eixuga.

torn, 127.1, torni,

tornara (em), 70.20, m'hi tor- naria.

torts, 62.17, malifetes.

tostemps, 38.10, sempre.

tota quanta, 108.190, tota ella.

tota via, 114.27, sempre.

tració, 131.5, traició.

traent-se escarn, 40.11, escar- nint, mofant-se.

traginat, 110.28, sostre.

traiment, 131.13, traició.

trasqués, 80.11, tragués.

traúts, 1I2.24, tributs.

178

Bernat Metge - Anselm Turmeda

treballs (los), 31.15, les angoi- j venga, 127.14, vingui. — ven-

xes del part. tremolants, 37.10, tremoloses. tremuts, 149.3, mudis. tresaur, 69.15, tresor. trestotes, 64.23, totes. triaga, 74.3, antídot. trob, 59.16, trobo. trob, 69.15, massa. trufar, 56.16, plasentejar. trufes, 46.26, plasenteries. tuit, 75.8, tots, tothom.

uimés (de), 90.11, d'avui en- davant.

ujat, 37.26, cansat.

UN, 144.18, On.

uniment, I2I.1I, unió.

vat, 103.23, vaig.

vaixell, 151.2,

valença, 11025, vàlua.

vall, 104.10, fossat .

valla, 84.17, valgui.

vallejat, 04.10, voltat fossat.

vas, 80.17, Vers.

vau, 99.14, Vaig.

veésets, 71.17, vegéssiu.

vei, 63.10, veig.

veirets, 57.26, veureu.

veirieres, 68.4, vidrieres.

—————————é——— É—Ée —É—

d'un

gren, 58.14, vingueren. — venguti.t, 27.0, vingueres.

véns acordada, 24.14, estàs de- cidida.

ventositat, orgull.

vets (a les), 71.18, de vegades.

veus, 155.19, vegades.

vegen, 75.19, veuen.

veser, 62.3, veure. — vegérets, 64.15, hauríeu vist. — vezés, 62.6, ve: és.—veste, 69.4, veia.

ví, 59.8, veié.

vimens, 69.14, víimets.

vingués, 77.2, vinguéreu.

vérets, 107.25, hauríeu vist,

vert, IO5.I4, Vers.

vertat, 83.0, veritat.

vesets, 82 4, veieu.

vesí, 120.25, vei.

vestedures, 22.23, vestidures.

vira, 61.26, sageta.

vérets, 111.17, hauríeu vist.

viu, 68.21, vaig veure.

volc, 27.3, volgué.

volenterosament, 31.28, de bo- na voluntat.

volrà, 75.22, voldrà. — volré, 24.19, voldré.

vui, 78.4, 118.22, avui,

I00.I, bufament,

vendran en pler (a tu), 30.7,, xançós, 107.21, Cançons.

et plauran. vendria, 22.20, vindria.

xontar, 142.2, Cantar. Txantaven, 107.260. cantaven.

ERRADES PRINCIPALS

Diu

Jo

mi, anujets € ans descontinent tan tom testà'm a muioles Ppuisc moure

Ha de dir

lo

mi enugets ans decontinent tant tomb tastà'm la mújoles puix noure

X:

INDEX

Pàgs. IntrOQUCCIÓ: sc. dE ta Es a do R 5 Bibliografa . . . . . . . . . . . . . 13 BERNAT METGE Història de Valter e Griselda. . . . . . 17 Sermó . . . 44 La medecirra feta per En Bernat Metge doncs piada a tot mal. . . . . NE de. Es lè 52 Llibre de fortuna e dridència de er its "ade 57

ANSELM TURMEDA Cobles de la divisió del regne de Mallorca. —103

Llibre de bons amonestaments . . . . . 144 Notes cs grés Rue a ms So ae OI Glossari . . . EO a dot ai IES Errades oriòcicals E. dai Ven dur an BR ugs Qi ME es PO

304 MA A 30 S.T.P,

Digitized by Google

Digitized by (Google

UNIVERSITY

MARC EI

8 9015 03369 8880

A PGA TEC PG

LA J ri ha a ela La dd Pe he ada

ud of, -. h, I I hd : NS en t i pi 4 ds Y LI "ss i

(dien sap h

De a SU

a e vai ne, o dg de dé du LIC i) I b 8 4 € I. I : 8 da VV: LA. 4t A LS L en . A La dd app: . . dres gui l quel es Ca Xa" BA '/ 03. de Lla MA A JE s'Eeas 3 pa A i, Li vu 8 Ass h RNA) p' vu Mqart 1 . PE P 4 4 L La ls den DA Le a ix Ad es P l r hi . Ú 3 € 1 d'A Ad , CIC v . A 4 u 6 fl 4 . - LI Li L) bà Qu Hi i y i : j d ( Cadi ae da Ei 4 dal n L : , " 4 Ll I FA a ) i nt Ú i i h h- À ) I I A.P Pe-, de a de 14 A A pu L Lu ' vna Ll f 3 ' L Y, Pi: ali Ll L 4 Ah 1 . L) i h . HM" € 4 - L . 2 o, , R do : , i en I 19 9 El 4 I Ll e emet D , I - - , l a i 4 Fai ad LV dE alt Bu 4 4 f 4 Ya I Ll di SU mul ha L —- I VC IU 1 dr, DOUE LL - 4 P it da Ah, A, qu. Li a lat v i CAN UV LS (8 ho 4 (AN pt ge A PI Qu el LJ 09 ' dd t Ú LL N.i AJ ) 4 4 Ll Ll A 4 ta On 4 A LA ' ha P Las al i 7n 4 Ll J i a L é h Pal Te ha I A LA ú Ó "a d 1 1 sl Ú a api ins d . Pen" j ep ad M e li - AN) 4 pila ( L tn his ua 13 Li :, i Qua : As a) "y pd dedi rà LO na EE I LI LI LJ t b q hd ú .) Ll i Es SS ) I 3 LD. Ei , I y Te 1 , , h P JA A i Pes L 0 ha 44 4 LI d'3 À A i ) I 6 L . b ga i LU LL di dei gi De) i hi ó a Li h 4 i Li hi L qi hi i 4 I ) í La 40 / ) ' / L í Ll 1 Ú Ll LI ol , Lu) h RN IB d'e ' - . L i : L LL a € i Lj : i i I Ú ds dis da ad aut L) é d v , j dp ydN 4 yi lopày na de CL) f a A Ú Ra) van, DUE, d 4 - Li I Ed da L ES ea NS MA) Ah 4 I d'A 43 viat Ll ut i: Mas - pis al 0 dv ns . Ll d dven" , eJ Ed Ú dé "ee Mh Me 1 A É) 4 L) -

RA afu